El català ha deixat de ser la llengua majoritària en tots els àmbits socials de Catalunya, segons l'última Enquesta d'usos lingüístics publicada el 2025. Les dades mostren una reducció sostinguda de l'ús exclusiu del català, especialment en entorns urbans i entre la població jove.
Descens generalitzat en l'ús social del català
Només el 15% dels ciutadans parlen exclusivament en català amb els amics, la xifra més baixa dels últims vint anys. El castellà s'imposa com a llengua principal en un 41,7% dels grups d'amics, mentre que el català és dominant en el 29%. Fa dues dècades, ambdues llengües empataven en aquest àmbit.
La tendència es repeteix en altres espais quotidians. L'ús principal del català amb els veïns és del 31,6%, amb els companys de feina del 32% i entre companys d'estudi del 36,4%. En el petit comerç, el català és la llengua principal en el 36,6% dels casos, i en el gran comerç només en el 30%.
Reducció de l'ús exclusiu en serveis i administracions
El percentatge de personal mèdic que utilitza només el català ha passat del 41% al 26%. En l'entorn bancari, l'ús exclusiu del català ha baixat a un 27,7%. En el gran comerç, la xifra ha caigut a menys del 16%, i en el petit comerç a menys del 20%.
Pel que fa als serveis públics, l'ús lingüístic exclusiu del català és del 25% a la justícia, del 30,1% amb l'administració de l'Estat, del 39,5% amb la policia local o Mossos d'Esquadra, del 43,7% amb la Generalitat i del 47,4% amb l'administració local.
Dades per territoris i generacions
L'entorn metropolità registra només un 24,7% de població que té el català com a llengua d'ús exclusiu. A les comarques de Girona, el 2023 l'ús habitual del català vorejava el 45% de la població, quan fa vint anys era del 70%. A Ponent, l'ús habitual és del 51%, vint-i-cinc punts menys que fa dues dècades. Les Terres de l'Ebre mantenen un 66,5% d'habitants que utilitzen el català de manera exclusiva, 23 punts menys que el 2003. La Catalunya Central té un 59,6% de parlants habituals de català.
El percentatge de persones que mantenen el català en una conversa quan el seu interlocutor els respon en castellà ha baixat del 18,5% fa vint anys al 13,2% actualment. Entre els majors de 65 anys, el 19,6% mantenen la llengua en una conversa, davant del 25,8% fa vint anys. Els joves de 15 a 29 anys ho fan en un 11,2%, i els de 30 a 44 anys en un 9,4%.
Inici de conversa i actituds envers el futur
Només el 22,4% dels ciutadans majors de 15 anys inicien converses en català, dos punts menys que el 2018. A l'entorn metropolità, només el 15% de la població inicia sempre la conversa en català i gairebé un terç no ho fa mai. A les Terres de l'Ebre, més del 55% de la població inicia sempre la conversa en català, a les comarques centrals gairebé la meitat i a l'Alt Pirineu i Aran més del 40%.
El percentatge d'entrevistats que afirmen que no mostren la intenció de fer servir el català en el futur ha passat del 19,7% al 29,6% en una dècada. El percentatge de persones que voldrien parlar només català o més català que castellà ha caigut del 34% al 27,8%.
Percepció de la unitat de la llengua
El percentatge d'entrevistats que consideren que la parla de les Balears, del País Valencià, Andorra i Catalunya és el mateix idioma ha passat del 75% l'any 2008 al 70,4% actual. El percentatge de persones que hi estan en desacord ha pujat del 5,9% al 9,3%.
- El català ha perdut la condició de llengua majoritària en tots els àmbits analitzats respecte fa vint anys
- El 31% dels ciutadans es relacionen només en castellà amb els amics
- L'ús exclusiu del català amb els companys de feina és del 16,7%
- El percentatge d'entrevistats que no volen fer servir el català en el futur ha pujat gairebé deu punts en una dècada