Els treballs per localitzar la possible fossa franquista de Reus han començat aquest dimarts 31 de març al carrer Jacint Barrau, on dos tècnics especialitzats han iniciat una prospecció amb georradar per tractar d'identificar anomalies al subsòl compatibles amb un antic pou industrial.
La intervenció es desenvolupa entre el 31 de març i el 2 d'abril per encàrrec de la Direcció General de Memòria Democràtica, que intenta acotar la ubicació d'un pou que, segons la hipòtesi de treball, hauria estat utilitzat com a fossa comuna durant l'entrada de les tropes franquistes a Reus, el gener de 1939.
Prospecció sense aixecar l'asfalt
La metodologia emprada no implica obrir el carrer ni retirar el paviment. El treball es basa en l'anàlisi de la intensitat del subsòl per elaborar després un mapa d'ecos que permeti detectar irregularitats sota la superfície. Els resultats no seran immediats, ja que hauran de ser interpretats una vegada completada la presa de dades.
Els tècnics també preveuen ampliar la prospecció a l'interior de l'Institut Baix Camp, l'antiga Escola del Treball, amb la intenció d'acotar millor la zona d'estudi. La recerca se centra a l'entorn de l'antiga fàbrica tèxtil Pich i Aguilera, propietària del pou industrial que ara s'intenta localitzar.
Una hipòtesi recolzada en documents i testimonis
L'actuació parteix d'una investigació impulsada pels historiadors Joan Olivella i Cristian Muñoz, amb aportació tècnica de l'arquitecte Miquel Pich Aguilera. Aquest treball va permetre concretar una hipòtesi d'ubicació a partir de documentació històrica, testimonis i de l'anàlisi d'una fotografia aèria de l'exèrcit dels Estats Units presa el 1956.
L'Ajuntament de Reus va ratificar després la ubicació proposada mitjançant documentació tècnica que confirmava l'existència d'un pou en un punt compatible amb l'únic testimoni escrit conservat. L'Arxiu Municipal va localitzar a més una possible ubicació alternativa a menys de deu metres, tot i que Memòria Democràtica treballa amb la premissa que hi hauria un únic pou.
L'origen de la cerca
La possible existència de la fossa es remunta al testimoni que Antoni Batlle va deixar recollit el 2001 abans de morir. En aquell relat sostenia que el règim franquista hauria utilitzat aquell pou, construït a inicis del segle XX per abastir el complex del Vapor Nou, com a fossa comuna.
Segons aquesta versió, un familiar de Batlle va baixar al pou i va trobar restes humanes. Després, sempre d'acord amb aquest testimoni, el propietari de la fàbrica, Felip Pich i Aguilera, hauria ordenat tapiar-lo.
Possible intervenció arqueològica posterior
Si la tecnologia permet identificar el pou, el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica valorarà una intervenció arqueològica posterior per comprovar si hi ha restes humanes i, si escau, procedir a la seva exhumació d'acord amb els protocols vigents.
De moment, l'actuació al carrer Jacint Barrau busca determinar si sota aquest punt de Reus persisteix el rastre físic d'una de les hipòtesis de repressió franquista que la investigació històrica ha situat a l'entorn de l'antic complex industrial.