Compartir informació a Internet sense comprometre la privacitat
Internet és un aparador immens: el que hi penges pot veure-ho la teva veïna, un curiós de l'altra banda del món o un cercador automàtic que ho indexa per sempre. I és clar, quan parlem de dades personals, la cosa es complica. Què passa si una administració pública publica al seu web documents amb noms, adreces o fins i tot sancions? Doncs que entra en joc la protecció de dades.
L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) ho va deixar clar en una de les seves recomanacions: sí que es pot publicar informació a la xarxa, però amb seny. La transparència no significa barra lliure. Vegem-ne les claus en un llenguatge més clar que el legal.
Publicar només el necessari
La primera norma és gairebé de sentit comú: no es tracta de publicar “per si de cas”. Abans de pujar qualsevol document cal preguntar-se:
És legal fer-ho?
Són imprescindibles aquestes dades per a l’objectiu?
Durant quant de temps han d’estar disponibles?
La regla de proporcionalitat mana: menys és més. Com menys dades personals, menor és el risc d’exposar algú.
Consentiment, seguretat i responsabilitat
Si parlem de dades delicades com imatges, veus, sancions o informació mèdica, hi ha dues opcions: o la persona ho consent, o existeix una norma que ho autoritza. No val el “tothom ho fa”.
A més, publicar a Internet implica assegurar la informació: limitar qui la pot veure, controlar quant de temps roman visible i, sobretot, evitar que Google o altres cercadors indexin llistats amb dades personals que després són impossibles d’esborrar.
Situacions habituals
Actes de plens o reunions: sí que es poden publicar, però sense detalls que identifiquin persones (adreces, telèfons).
Infraccions i sancions: han d’aparèixer anonimitzades, llevat d’obligació legal en contra.
Fòrums i blogs públics: convé moderar-los, perquè la gent sovint hi deixa dades personals sense pensar-hi.
Butlletins oficials i cercadors
Els diaris oficials són un cas especial: la seva funció és donar publicitat legal a normes i actes administratius. Però fins i tot aquí s’apliquen les regles de privacitat: publicar només el just, durant el temps necessari i sempre facilitant als ciutadans que exerceixin els seus drets (accés, rectificació, cancel·lació, oposició).
I compte amb els cercadors: si un document s’indexa a Google, pot quedar accessible anys després d’haver perdut tota vigència. Per això es recomana configurar els webs per limitar aquest rastreig automàtic.