Estrasburg 2008: quan la privacitat es va convertir en un tema global
El octubre de 2008, mentre molts encara pensaven que Internet er... marc internacional, perquè les dades ja no coneixien fronteres.
Una trobada amb aire d'urgència
L'esdeveniment va reunir representants de més de 30 països i 150 institucions públiques i privades, amb la participació de l'aleshores directora de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, Esther Mitjans. La sensació general era que calia una cooperació internacional molt més forta. El motiu? Que les dades personals circulaven cada vegada més ràpid gràcies a la globalització i a les noves tecnologies, i les lleis nacionals s'estaven quedant curtes.
Un dels missatges més repetits va ser: “la protecció de dades no pot dependre només de normes locals”. Si algú publica la teva informació a l'altra punta del planeta, de poc serveix que el teu ajuntament o el teu estat tinguin bones lleis.
Temes candents: menors i dades sensibles
A la conferència també es va posar sobre la taula la protecció dels menors, un col·lectiu especialment vulnerable perquè moltes vegades no són conscients dels riscos d'exposar dades personals. Es va reclamar més supervisió i, sobretot, més educació en aquest àmbit: no n'hi ha prou amb posar normes, cal ensenyar als joves com cuidar la seva privacitat.
Un altre punt calent va ser el de les dades sensibles: salut, orientació sexual, creences religioses… Tota aquesta informació requeria, i requereix, un tracte especialment curós. El risc de discriminació o mal ús era (i continua essent) molt alt.
Europa volia liderar el debat
La conferència d'Estrasburg també va ser una manera de mostrar que Europa volia liderar la conversa global sobre privacitat. En aquell moment, encara no existia el RGPD, però ja es veia la necessitat d’un estàndard més sòlid i acceptat internacionalment. Es recordava fins i tot la Declaració de Montreux de 2005, un altre fita en la cooperació entre països, com a base per continuar avançant.
La idea era clara: si els països no unien forces, les empreses i governs que no respecten la privacitat acabarien marcant les regles del joc.
Transparència i confiança
En el fons, tot es resumia en això: la gent tenia dret a saber com s'utilitzaven les seves dades i a poder confiar que estaven protegides. Sense confiança, el sistema digital no funcionaria. Per això, Estrasburg 2008 va insistir que calia més supervisió independent i més control ciutadà.