Manuales pràctics sobre Privacitat a Internet per a joves
Parlar de privacitat en línia amb adolescents pot sonar a missió impossible. Entre mòbils, xats, xarxes socials i descàrregues, sembla que tot va massa de pressa com per aturar-se i reflexionar. Però la realitat és que, com més aviat es comenci a parlar de dades personals, millor. I d’això tracta la iniciativa que va presentar l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) juntament amb la Comissió de Llibertats i Informàtica (CLI) i el Departament d’Educació de la Generalitat: tres manuals pràctics pensats per a nois i noies d’entre 9 i 17 anys.
Tres guies adaptades a cada edat
El que és interessant és que no es tracta d’un únic document ple de tecnicismes, sinó de tres manuals diferents adaptats a cada etapa:
De 9 a 11 anys, per a primària.
De 12 a 14 anys, pensats per a l’ESO.
De 15 a 17 anys, dirigits al batxillerat i a la formació professional.
Cadascun d’ells aterra conceptes com la privacitat, l’ús responsable d’Internet o la protecció de dades d’una manera d’acord amb allò que viu cada grup. Perquè no és el mateix explicar què significa “publicar informació sensible en un fòrum” a un noi de 10 anys que a un de 16 que ja es mou per les xarxes socials amb soltura.
Per què calen aquests manuals?
Els estudis que acompanyen el projecte donen pistes clares: els adolescents utilitzen Internet sobretot per xatejar, escoltar música i navegar. Prefereixen l’ordinador i el mòbil davant d’altres aparells, i passen hores davant de la pantalla. El problema no és només el temps, sinó allò que comparteixen. Molts reconeixen que han donat dades personals a xarxes o fòrums sense parar-se a pensar en les conseqüències. I, alerta, alguns fins i tot diuen haver rebut propostes estranyes de desconeguts a través d’Internet.
El missatge de l’APDCAT i del Departament d’Educació és senzill: la privacitat no és un luxe, és un hàbit que s’ha d’aprendre com més aviat millor.
Una cultura de la privacitat des de l’escola
Els manuals no es queden en la teoria. Inclouen recomanacions pràctiques per evitar disgustos: des de com triar quines fotos pujar, fins a com reaccionar si algú demana informació personal. A més, busquen que els joves aprenguin a distingir entre allò públic i allò privat a Internet, una cosa que moltes vegades els adults tampoc no tenim tan clara.
La clau, segons van explicar en la presentació, és que la cultura de la privacitat s’ha d’incorporar al dia a dia educatiu, igual que l’educació viària o l’educació en valors. Perquè, siguem sincers, Internet ja no és un afegit, forma part de la vida diària dels joves.