Sancions disciplinàries i dades personals: què es pot explicar i què no?
Imagina que algú demana saber quines sancions ha imposat un ajun...xposada com si fos la portada d’un diari.
L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) va analitzar aquest dilema en un dictamen molt extens, i allò que s’hi diu serveix com a guia pràctica per a administracions i ciutadans.
Qui té dret a saber?
En principi, qualsevol ciutadà pot demanar accés a informació pública, incloses les sancions disciplinàries. Però compte: l’accés no és absolut. Si la dada sol·licitada afecta directament una persona concreta (per exemple, el seu nom associat a una sanció), entrem en un terreny delicat.
La clau és distingir:
Càrrecs d’especial responsabilitat o confiança: en aquests casos, pot ser legítim donar a conèixer qui ha estat sancionat i per què. El motiu? Que els seus actes afecten de manera directa la confiança dels ciutadans en l’administració.
Personal en general: aquí el criteri canvia. No es justifica donar noms i cognoms, perquè l’interès públic es pot satisfer oferint les dades d’una altra manera.
Informació sí, però de manera agregada
Una solució que proposa l’APDCAT és oferir informació anonimitzada o agrupada. És a dir, en lloc de dir “Juan Pérez, administratiu, sancionat per falta lleu de puntualitat”, es pot facilitar quelcom com:
- Nombre total de sancions en l’últim any.
- Tipus de faltes comeses (greus, lleus, molt greus).
- Durada i conseqüències de les sancions.
D’aquesta manera, l’administració ret comptes, però protegeix la identitat de les persones implicades.
Proporcionalitat: el terme mig
El concepte clau aquí és la proporcionalitat. La transparència no significa publicar tots els detalls amb noms i cognoms. I la protecció de dades tampoc no pot utilitzar-se com a excusa per ocultar-ho tot. Es tracta de donar la informació necessària perquè la ciutadania tingui una visió clara del funcionament de l’ajuntament, però sense vulnerar la intimitat dels treballadors.
En paraules simples: explicar prou perquè el control públic sigui real, però sense posar ningú a la picota per una falta lleu que potser no té transcendència.
Excepcions i casos especials
El dictamen també reconeix que pot haver-hi situacions excepcionals. Per exemple:
- Si una sanció afecta un alt directiu, és lògic que la ciutadania sàpiga amb noms i cognoms què ha passat.
- Si hi ha circumstàncies personals delicades (com situacions de vulnerabilitat), es pot limitar l’accés fins i tot en llocs rellevants.
- Si la llei estableix expressament l’obligació de publicar certes dades, no hi ha marge per ocultar-les.
Conclusió
La gestió de les sancions disciplinàries en el sector públic és un bon exemple de com de complicat és equilibrar dos drets legítims: el de saber com funciona l’administració i el de protegir la intimitat de les persones.
La solució proposada per l’APDCAT és raonable:
- Sí a la transparència, però en forma de dades generals i agregades.
- Sí a identificar amb noms només quan la responsabilitat del càrrec ho justifiqui.
- No a exposar innecessàriament persones que simplement fan la seva feina i cometen errors menors.