Lluís Boada, estudiant de Psicologia a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ha rebut una reclamació de 4.251,30 euros del Departament de Drets Socials i Inclusió per suposats pagaments indeguts de la prestació de la Llei de Dependència. El deute correspon a un període de més de dos anys en què la seva assignació mensual va passar de 387 a 228 euros, tot i que va continuar cobrant la quantitat anterior sense que se li notifiqués el canvi.
Boada, de 23 anys, pateix una laminopatia, una malaltia congènita rara que li provoca distròfia muscular severa, pèrdua de control cefàlic, insuficiència respiratòria i anomalies cardíaques. Té reconegut un 78% de grau de discapacitat i la necessitat d'una tercera persona.
"Sembla una broma que et passin a donar 100 euros menys i a sobre et facin retornar uns diners perquè s'han equivocat des de l'administració" - Lluís Boada
Una reclamació amb avís de recàrrecs
La carta remesa pel Departament adverteix que, si no abona la quantitat en el període voluntari fixat, l'expedient passarà a l'Agència Tributària de Catalunya. Aquest pas incrementaria el deute amb recàrrecs i també pot comportar interessos de demora.
El jove assegura que desconeix el motiu de la rebaixa de la prestació. Explica que l'escrit rebut remet a set articles d'ordres i decrets, però no aclareix de manera comprensible per què es va reduir l'ajuda. Així i tot, sosté que pagarà la quantitat reclamada.
"Entenc que per llei els diners s'han de retornar, però crec que és necessari manifestar el nostre descontentament quan passen injustícies" - Lluís Boada
Revisió de prestacions en marxa
El Departament de Drets Socials i Inclusió assenyala que està immers en un procés de revisió de les prestacions que poden generar pagaments indeguts. L'objectiu, apunta l'administració, és detectar aquestes situacions com més aviat millor, quan comencen a produir-se, per evitar que les quantitats a retornar suposin un greuge per a les famílies que les han percebudes.
La Generalitat afegeix que treballa en la digitalització del Departament i en la millora de la interoperabilitat dels aplicatius per facilitar i agilitzar el seguiment i les comprovacions de les prestacions, així com els canvis de situació de les persones beneficiàries. També indica que està revisant els webs, els tràmits i els textos que s'envien a la ciutadania per fer-los més comprensibles i accessibles.
La quantia actual de l'ajuda
Boada percep en aquest moment 228 euros mensuals de la prestació de dependència i 745 euros mensuals del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. La seva mare exerceix actualment com a cuidadora no professional.
L'estudiant posa el focus en la quantia de les ajudes més que en la devolució exigida. Considera que el problema de fons és que es doni per fet que una persona amb el seu grau de discapacitat i necessitat de suport permanent pugui mantenir unes condicions mínimes de dignitat amb aquesta quantitat mensual.
"El problema principal no és els diners, sinó que algú es cregui que una persona amb un 78% de grau de discapacitat i amb necessitat d'una tercera persona pugui viure amb un mínim de dignitat amb tan sols 228 euros al mes, més 745 euros mensuals provinents del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions" - Lluís Boada
El jove expressa a més la seva inquietud pel futur de les seves cures davant l'envelliment dels seus pares. Recorda que amb uns ingressos pròxims a mil euros al mes no es pot assumir el cost d'una persona assistent, i menys encara si se sumen despeses bàsiques com habitatge, alimentació o subministraments.
"Es fan grans i en algun moment no podran ajudar-me. Amb només mil euros, ni jo ni ningú amb necessitat de tercera persona pot viure. Només el sou d'una persona assistent, sense comptar un possible lloguer, el menjar o la llum, ja és molt superior al que rebem" - Lluís Boada
Fa dos anys ja havia reclamat poder comptar amb transport i un assistent per anar a la URV. Després d'aquesta petició, la Generalitat li va assignar ambdós suports. Ara, amb la reclamació econòmica sobre la taula, torna a posar el focus en les dificultats d'accés i en la insuficiència d'unes prestacions que, sosté, queden lluny de cobrir les necessitats reals d'una persona dependent.