La producció de la Química Bàsica va caure un 3,7% el 2025 a Espanya, un retrocés que colpeja de ple un segment amb fort pes al pol petroquímic de Tarragona i que ja acumula un descens del 12,9% des del 2019. La patronal del sector situa en els costos energètics el principal factor d'aquesta pèrdua d'activitat i avisa del risc de desinversió si no s'adopten mesures urgents.
La Química Bàsica concentra el 33,7% de tota la producció del sector químic espanyol. Malgrat el comportament més estable d'altres branques, el balanç de 2025 torna a reflectir la debilitat d'aquest bloc industrial, molt exposat al preu de l'energia i a l'evolució de la demanda exterior.
"En termes generals, es va mantenir un creixement estable en els sectors de Química de Consum i Farmaquímica, la Química Bàsica va tornar a acusar la feblesa de la demanda internacional, fonamentalment europea, en sectors clau com l'automoció o la construcció" - informe de la patronal química
L'energia torna a marcar el retrocés
El 50% de les empreses consultades atribueix la caiguda de la producció als costos energètics. Un altre 20% la vincula a la baixada de la demanda. La regulació i la sobrecapacitat instal·lada apareixen després, amb un 10% de respostes en cada cas.
La patronal sosté que la pèrdua de competitivitat continua molt lligada al preu del gas i de l'electricitat a Europa. En el cas del gas, indica que els Estats Units mantenen preus entre quatre i cinc vegades inferiors als del mercat europeu de referència TTF, mentre que la Xina accedeix a aquesta energia amb preus mitjans un 30% més baixos que els europeus.
En electricitat, la diferència també és notable. Els Estats Units i la Xina registren preus mitjans finals per a la indústria d'entre 80 i 110 euros per MWh, enfront dels 179 euros per MWh de mitjana industrial a la UE en el primer semestre de 2025. Dins del mercat comunitari, la forquilla va ser des de 73 euros per MWh a Finlàndia fins a 240 euros per MWh a Itàlia.
"Caracteritzada per la seva alta demanda energètica, la Química Bàsica continua arrossegant un greu problema de competitivitat pels desproporcionats preus del gas i l'electricitat que Europa afronta en els últims anys, particularment des de la crisi d'Ucraïna" - informe de la patronal química
Pressió exterior i tancaments a Europa
L'organització empresarial afegeix altres factors de pressió sobre la indústria europea. Entre ells cita la sobrecapacitat global instal·lada, especialment a la Xina, les pràctiques comercials deslleials en forma de dúmping i subvencions, així com el diferencial de pressió regulatòria vinculat a les polítiques climàtiques.
Des del 2022, la indústria química bàsica europea ha tancat 126 plantes i ha perdut 37 milions de tones de capacitat de producció, una xifra equivalent al 9% de la capacitat instal·lada. En aquest context, la Comissió Europea ha declarat estratègic aquest segment amb la posada en marxa de l'Aliança de Productes Químics Crítics.
"Tot això configura un context especialment advers per a les indústries bàsiques i estratègiques europees, que exigeix l'activació urgent de mesures a escala comunitària i nacional" - informe de la patronal química
Reclamació de mesures urgents
La patronal considera que Espanya ha esmorteït parcialment aquest deteriorament respecte a altres països comunitaris per l'expectativa de preus energètics més competitius, recolzada en la base de generació renovable i en el millor comportament de l'economia. Tot i així, avisa que la tendència seguirà a la baixa si no s'apliquen mesures de xoc.
Entre les demandes plantejades figuren reformes estructurals sobre l'electricitat i el gas. En el primer cas reclama actuar sobre fiscalitat, peatges d'accés, serveis d'ajust i compensacions per emissions indirectes de CO2. En el segon, demana desenvolupar l'Estatut de Consumidors Gasintensius per abaratir el preu final de l'energia.
També planteja simplificar la regulació que afecta la indústria química, accelerar i reforçar les mesures de defensa comercial i desenvolupar models de contractes per diferències de carboni per afavorir inversions lligades a la neutralitat climàtica.
El conjunt del sector aguanta per exportacions
En paral·lel a la caiguda de la Química Bàsica, el conjunt del sector químic espanyol va tancar el 2025 amb una facturació de 85.417 milions d'euros, un 0,1% menys que l'any anterior. La producció total va créixer un 1,3%, però la baixada de preus de l'1,6% va acabar anul·lant aquest avanç i va reduir la xifra de negoci.
Les exportacions van assolir 62.926 milions d'euros, un 6,4% més, cosa que va consolidar el químic com a primer sector exportador de la indústria espanyola, amb el 18% de les mercaderies venudes en mercats exteriors. Per darrere van quedar l'automoció, amb el 16,1%, i la indústria alimentària, amb el 15,2%.
La indústria química obté el 73,7% de la seva xifra de negoci en mercats internacionals. El 56% de les exportacions va tenir com a destinació països de la Unió Europea. Els principals mercats comunitaris van ser França amb el 9,6%, Alemanya amb el 8,9% i Països Baixos amb el 7,1%. Fora de la UE van destacar els Estats Units amb el 4,9%, Suïssa amb el 3,6% i la Xina amb el 3,3%.
Les importacions van créixer un 7,7% el 2025, fins a 66.852 milions d'euros. Els principals països d'origen van ser els Estats Units amb el 12,7%, Alemanya amb el 12,6% i França amb el 10%, mentre que la Xina va ocupar la sisena posició amb el 5,9%. Amb aquest escenari, el focus del sector continua posat en la Química Bàsica, una activitat clau en enclavaments industrials com Tarragona i cada vegada més condicionada pel cost de produir a Europa.