Tarragona ja té un mapa tèrmic que localitza les superfícies urbanes que més s'escalfen durant les onades de calor. La investigació, elaborada per la Universitat Rovira i Virgili, assenyala com a principals punts calents àrees industrials, comercials i de transport, i detecta contrastos molt marcats entre materials i usos del sòl en diferents punts de la ciutat.
El treball el signen Caterina Cimolai, investigadora predoctoral del Center for Climate Change i de l'Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica, i Enric Aguilar, director del C3. L'estudi s'ha publicat recentment a la revista Atmosphere.
Un mapa de Tarragona durant les onades de calor
Per elaborar l'anàlisi, els investigadors van seleccionar els períodes d'onades de calor registrats a Tarragona entre 2015 i 2025 a partir de dades d'AEMET i Meteocat. Després van utilitzar diferents satèl·lits per mesurar la temperatura diürna i nocturna de les superfícies i observar com respon cada zona quan pugen els termòmetres.
El resultat permet identificar amb detall quins espais acumulen més calor i quins actuen com a àrees d'alleujament tèrmic. El polígon Francolí, diverses superfícies comercials i de transport i enclavaments urbans molt impermeabilitzats apareixen entre els punts calents més clars del mapa.
Entre els punts concrets que destaquen figuren l'entorn de la Plaça Imperial Tarraco, l'estació de trens, els sostres del centre comercial Parc Central i el Port. De nit, a més, la ciutat manté la calor acumulada en edificis i asfalt, cosa que reforça l'efecte d'illa de calor urbana nocturna.
El camp annex del Nàstic, entre les superfícies més calentes
Un dels casos més cridaners apareix al costat de les instal·lacions del Nàstic. El camp annex, cobert de gespa artificial, figura com una de les superfícies que més s'escalfen. L'estudi apunta que en els moments de més calor hi pot haver més de deu graus de diferència respecte al camp de gespa natural situat just al costat.
El treball també observa diferències entre les zones de conreu i les àrees urbanes. Durant el dia, els sòls de conreu ressecs assoleixen temperatures més altes que la mateixa ciutat, mentre que a la nit el nucli urbà reté millor la calor acumulada.
Vegetació, aigua i cobertes clares com a fre al sobreescalfament
La investigació confirma una correlació inversa entre l'escalfament de la superfície i la presència de vegetació. El Parc del Francolí, els boscos perifèrics densos i la proximitat a l'aigua del mar funcionen com a illes de refredament. A l'entorn de Llevant, les poques zones boscoses apareixen entre les àrees més fresques tant de dia com de nit.
També s'aprecia l'efecte de l'albedo, és a dir, la capacitat d'una superfície per reflectir la radiació. En aquest sentit, el sostre de la Tarraco Arena Plaça, pel seu color clar, presenta menys acumulació tèrmica que altres grans cobertes de la ciutat.
"Per això, en algunes zones on fa calor, les cases les pinten de blanc, perquè es reflecteix molta energia" - Caterina Cimolai, investigadora predoctoral del C3 i IU RESCAT de la URV
Una de les mesures que planteja l'estudi és impulsar sostres freds o materials d'alta reflectivitat. Els autors consideren que és una de les estratègies de mitigació més cost-efectives per a la ciutat.
Refugis climàtics i zones verdes connectades
L'anàlisi posa també el focus en la utilitat real dels espais verds com a refugi davant la calor extrema. Sobre el Parc de la Ciutat, Cimolai adverteix que ofereix alleujament, tot i que amb limitacions per la seva cobertura.
"Representa un refugi, entre cometes... però en termes d'eficiència li falta una mica de cobertura" - Caterina Cimolai, investigadora predoctoral del C3 i IU RESCAT de la URV
La investigadora defensa una planificació connectada de les zones verdes per millorar la seva eficàcia i evitar actuacions aïllades sense continuïtat urbana.
"No només n'hi ha prou de plantar arbres, cal plantar arbres d'una manera perquè funcionin de forma eficient... Si fem coses fragmentades i posem un petit parc d'una banda i, a cinc carrers, un altre, tenim una ineficiència molt gran" - Caterina Cimolai, investigadora predoctoral del C3 i IU RESCAT de la URV
En la mateixa línia, subratlla que els refugis climàtics han de ser accessibles i pròxims a la població, especialment en episodis de calor intensa.
"És molt important que hi hagi refugis a les ciutats, però també que aquests refugis siguin accessibles i que les persones hi puguin arribar. Si hi ha un refugi, però les persones han de caminar 10, 15, 20 carrers, no té gaire sentit" - Caterina Cimolai, investigadora predoctoral del C3 i IU RESCAT de la URV
El mapa tèrmic aporta així una radiografia precisa de com es distribueix la calor a Tarragona i obre la porta a intervenir sobre cobertes, paviments i zones verdes en els punts on la ciutat més s'escalfa durant les onades de calor.