La província de Tarragona va perdre el 2025 un total de 1.896 habitatges de protecció oficial, una sortida del parc protegit que afecta especialment Tarragona capital, Reus, Amposta, el Vendrell i Tortosa. Les dades de la Generalitat reflecteixen a més que, si no hi ha intervenció, uns 5.000 habitatges protegits de la demarcació hauran caducat el 2030.
La pèrdua de protecció es va concentrar enguany en diversos dels principals municipis de la província. A Tarragona capital van caducar 250 habitatges protegits i a Reus, 274. S'hi sumen 230 a Amposta, 242 al Vendrell i 170 a Tortosa.
Un parc ampli, però amb protecció limitada en el temps
A la província de Tarragona hi ha gairebé 13.000 immobles amb catalogació de VPO. D'aquest total, 1.827 habitatges, al voltant del 14%, tenen condició de permanent i no poden perdre la protecció. La resta queda exposada a la desqualificació quan venç el termini fixat en el seu moment.
Els habitatges de protecció oficial construïts després del 2019 mantenen ja la categoria de protecció de forma indefinida. També tindran aquesta condició els 50.000 habitatges protegits anunciats pel president de la Generalitat, Salvador Illa, a l'inici del mandat.
La Generalitat activa una pròrroga en zones tensionades
La recent modificació de la llei d'habitatge aprovada per la Generalitat permet frenar temporalment la pèrdua de pisos de protecció oficial en els municipis declarats com a zones tensionades. La mesura, impulsada pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, prorroga la protecció inicial fins al març de 2027 i la vincula precisament a l'existència d'aquestes àrees amb mercat residencial tensionat.
"La pròrroga és una eina més per intervenir el mercat immobiliari i frenar l'especulació" - Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica
L'ampliació implica que els habitatges afectats només podran vendre's a preu taxat, hauran de destinar-se exclusivament a ús residencial i no podran convertir-se en pisos turístics ni en allotjaments d'ús temporal.
"La clau del blindatge d'aquesta mesura és la seva temporalitat, ja que està condicionada a una situació excepcional" - Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica
El mateix departament defensa a més que hi ha jurisprudència suficient per a sostenir que el dret a un habitatge digne preval sobre el benefici especulatiu. En aquesta línia, assegura que Catalunya disposa per primera vegada d'una política d'habitatge pròpia i estructural orientada a facilitar preus raonables.
Més d'un miler de pisos seguirien protegits
Si l'ampliació s'estén també al 2027, 1.196 pisos de la província continuarien protegits i no passarien al mercat privat. Entre el 2026 i el 2027 mantindran la protecció 421 habitatges a Tarragona capital, 426 a Reus i 366 a Amposta.
També seguirien sota aquest règim 371 habitatges al Vendrell, 270 a Tortosa, 211 a Cambrils i 185 a la Ràpita.
Debat jurídic i crítiques del sector
La pròrroga es va incorporar a la modificació legal després que el Consell de Garanties Estatutàries expressés dubtes sobre la fórmula escollida en considerar que podia vulnerar el principi de seguretat jurídica. Aquesta objecció ha alimentat el debat entre juristes, promotors i entitats vinculades al dret a l'habitatge.
"És un canvi de les regles de joc que incideix en la seguretat jurídica i en el dret de propietat" - Héctor Simón, Càtedra UNESCO d"Habitatge de la URV
Simón considera que es tracta d'una ingerència que afecta la facultat de gaudi, encara que sigui temporal, perquè els habitatges van ser adquirits en unes condicions que ara canvien. Al mateix temps, recorda l'origen del problema i situa el focus en la manca de previsió històrica després de la desqualificació d'aquest parc residencial.
"Va ser un error no preveure què passaria després d'aquesta desqualificació" - Héctor Simón, Càtedra UNESCO d"Habitatge de la URV
El director de la Càtedra UNESCO d"Habitatge de la URV recorda que entre els anys 60 i 2010 es van construir més de sis milions d'habitatges públics a Espanya, un model que va permetre elevar de manera notable l'accés a la propietat. Al seu parer, ara s'ha de buscar un mecanisme que conciliï els interessos de l'administració i dels propietaris per evitar que continuï disminuint el parc disponible.
Des del sector promotor, Daniel Roig, president de la comissió territorial de l'Associació de Promotors de Catalunya a Tarragona, qüestiona l'eficàcia de la mesura i la defineix com una política més d'imatge que de fons. Al seu entendre, la caducitat d'aquests habitatges no guarda relació directa amb el problema d'accés a l'habitatge que es vol resoldre.
"Ni l'oferta ni els preus s'immutaran" - Daniel Roig, APCE en Tarragona
Roig sosté que es tracta de pisos ja ocupats per famílies propietàries i que la seva sortida de la protecció no suposa per si mateixa menys oferta al mercat. També critica que la pròrroga alteri condicions assumides fa dècades per compradors que van adquirir aquests immobles sota un altre marc normatiu.
Entitats socials demanen conservar el parc existent
Davant d'aquestes crítiques, altres veus subratllen el valor de conservar el parc ja construït. Ferran Font, director d'estudis de Pisos.com, adverteix que quan un habitatge passa al mercat lliure deixa de complir la seva funció social i després resulta molt difícil revertir aquesta pèrdua. Afegeix a més que compensar la desaparició d'HPO és un procés lent i costós, mentre que la desqualificació té efectes immediats.
En la mateixa línia, Guillem Domingo, tècnic de l'Observatori de Drets Socials i Ambientals, considera que en aquests habitatges s'han invertit molts recursos públics i que perdre-les manca de sentit en un context d'escassetat de parc protegit.
"És un pla de xoc que permet mantenir la funció social d'aquests immobles" - Guillem Domingo, Observatori de Drets Socials i Ambientals
Domingo planteja a més que, en el cas dels habitatges que ja van perdre la protecció el 2025 i surtin a la venda, l'administració hauria d'estudiar-ne la compra per mantenir aquesta qualificació. Al seu parer, surt més ràpid i més rendible conservar aquest parc que aixecar-ne un de nou, en una província que ja afronta la pèrdua de gairebé quatre de cada deu habitatges protegits abans que acabi la dècada si no s'apliquen mesures de contenció.