La pesca artesanal del Cap de Creus ha trobat en el curtmetratge La Prona una finestra per mostrar la manca de relleu generacional i les dificultats d'un ofici cada vegada més fràgil. La peça, dirigida per la cineasta Maria Contreras, s'ha estrenat a Barcelona i seguirà un circuit de festivals durant els pròxims dos anys, amb una projecció prevista aquest estiu al Port de la Selva.
El film dura 18 minuts i ha estat rodat a Cap de Creus, Llançà, Cadaqués i Port de la Selva. Al centre del relat apareix Elena Manera, de 29 anys, patrona de l'embarcació de pesca artesanal San José al Port de la Selva i quarta generació d'una família vinculada al mar.
Un ofici amb cada vegada menys relleu
Manera posa el focus en la situació que travessa el sector. Adverteix que els joves s'allunyen de la pesca per la manca de perspectives i per les dificultats econòmiques que arrosseguen les petites embarcacions.
"Els joves no volen entrar al sector perquè no hi ha incentius ni rendibilitat econòmica, i les barques són velles i costoses de mantenir i cal navegar cada vegada més lluny per trobar peix" - Elena Manera, patrona de l'embarcació San José
La pescadora sosté que aquesta combinació de factors està empenyent al límit molts professionals del litoral. Manera avisa que el relleu generacional és gairebé impossible i que nombrosos vaixells i oficis tradicionals estan en perill de desaparició.
Trencar barreres en un entorn històricament masculinitzat
La protagonista del curtmetratge també reivindica el paper de les dones en el mar. En el seu cas, subratlla el suport rebut dins de la seva pròpia família per obrir-se pas en una feina històricament associada als homes.
"El meu pare sempre em va donar l'oportunitat per trencar aquestes barreres i demostrar que no és una feina d'homes, que no és una feina en la qual hagis de ser superfort i que el mar no és una qüestió de gènere" - Elena Manera, patrona de l'embarcació San José
Al costat d'ella apareix Pat Bros, de 39 anys, companya de pesca de Manera i professora d'institut de secundària. Ambdues traslladen a la pel·lícula la rutina diària de la pesca artesanal sense artificis ni discursos aliens a l'experiència directa.
"Tot el que mostrem és la nostra vida, el nostre treball, amb la veritat de cada jornada al mar" - Pat Bros, companya de pesca d'Elena Manera
La conciliació i la manca de suport agreugen la crisi
Bros exposa una altra de les dificultats que condicionen la continuïtat de l'ofici. Explica que enguany no pot sortir a pescar per la manca d'opcions reals per conciliar la feina amb la cura de la seva filla petita, en un context familiar marcat a més pels torns de 24 hores del seu marit.
"Aquest any no puc sortir a pescar perquè la meva filla és petita i la conciliació és gairebé impossible. El meu marit té guàrdies de 24 hores i no hi ha prou suport familiar" - Pat Bros, companya de pesca d'Elena Manera
La inestabilitat econòmica també forma part del diagnòstic que fa la pescadora. La defineix com una cursa diària per sostenir ingressos sense cap garantia.
"Has de fer malabars per guanyar-te un sou digne, perquè no hi ha res segur. Cap dia és segur" - Pat Bros, companya de pesca d'Elena Manera
Crítiques per la manca d'inversió en la flota artesanal
Bros qüestiona a més la manca de suport institucional a la modernització de la pesca artesanal. Denuncia el contrast entre els recursos destinats a embarcacions de vigilància marítima i l'envelliment de les barques amb les quals continuen treballant molts professionals del sector.
"Veiem embarcacions espectaculars, finançades amb diners públics, destinades a la vigilància marítima en àmbits com els Mossos d'Esquadra o els Agents Rurals, mentre nosaltres continuem treballant amb barques dels anys setanta i motors antics. Hem presentat projectes sostenibles, amb vaixells elèctrics i prototips molt ben preparats, però el suport que necessitem no arriba. Això no és només una injustícia econòmica; és una amenaça real per a la continuïtat de l'ofici i la nostra cultura marítima" - Pat Bros, companya de pesca d'Elena Manera
La Prona es presenta així com un retrat breu però directe d'una activitat que segueix viva a la costa de l'Alt Empordà, tot i que cada vegada amb més obstacles. Després de la seva estrena a Barcelona, la previsió és que la pel·lícula segueixi circulant per festivals i torni aquest estiu al Port de la Selva, el mateix escenari on la història que explica encara es lliura cada dia al mar.