La construcció d'habitatge nou a les comarques de Girona va accelerar entre 2023 i 2025 i va assolir 7.333 habitatges visats, un 54,3% més que en el trienni 2020 i 2022, quan se'n van comptabilitzar 4.751. El repunt situa la demarcació per damunt del ritme de creixement del conjunt de Catalunya, on l'augment va ser del 19,3%.
La dada consolida un canvi de cicle al territori. En els tres últims anys s'han superat els 2.000 habitatges nous visats anuals, una barrera que no se superava des de l'esclat de la bombolla immobiliària. 2025 va tancar com el millor exercici dels últims quinze anys a la demarcació, amb 2.802 habitatges nous visats.
Del desplom després de la bombolla a la recuperació sostinguda
La sèrie reflecteix la profunditat de la caiguda i la posterior recuperació. Després de la frenada posterior a la bombolla immobiliària, la demarcació va arribar a baixar de les 500 vivendes noves visades el 2013 i el 2014. A partir d'aquí, l'activitat va començar a reactivar-se fins a tornar a superar les 1.000 vivendes anuals el 2017.
El 2018 es van visar 1.758 habitatges nous. El 2019 van ser 1.424 i el 2020, 1.390. Després van arribar 1.702 el 2021 i 1.659 el 2022. El salt definitiu s'ha concentrat en l'últim trienni, amb un comportament que fins i tot contrasta amb el de Catalunya el 2025, quan el conjunt del país va registrar un 7,5% menys d'habitatges visats que el 2024, mentre Girona va créixer un 34,5%.
El Baix Empordà lidera l'impuls i guanya pes en la demarcació
La comarca que més va impulsar aquest avanç va ser el Baix Empordà. Entre 2020 i 2022 va sumar 1.015 habitatges visats i entre 2023 i 2025 va passar a 2.501, cosa que suposa un increment del 146%. Per si sola va concentrar el 34,1% de tot l'habitatge nou visat a la demarcació durant l'últim trienni. El seu millor any va ser 2023, amb 918 habitatges, seguit de 2024, amb 896.
El Gironès, en canvi, va registrar l'avenç més moderat entre les comarques amb més volum. Va passar de 1.390 a 1.539 habitatges visats, un 10,7% més. Aquest creixement més contingut va fer que el seu pes sobre el total baixés del 29,3% al 21%.
Baix Empordà i Gironès van concentrar conjuntament el 55,1% de tot l'habitatge nou visat a les comarques gironines entre 2023 i 2025. Per darrere, la Selva es va situar com a tercera comarca en volum després de créixer un 64,2% i passar de 597 a 980 habitatges, per davant de l"Alt Empordà, que va augmentar un 39% fins a 895.
També van pujar el Pla de l'Estany, amb un 49,1% més i 319 habitatges, el Ripollès, amb un 24,1% més i 211, la part gironina de la Cerdanya, amb un 20,2% més i 369, i la Garrotxa, amb un 13,9% més i 442.
2025 deixa màxims en diverses comarques i contrastos en altres
El 2025 es va registrar la millor dada de l'última dècada en quatre de les vuit comarques gironines. Un dels casos més clars va ser la Selva, on es van visar 459 habitatges nous, molt per sobre de les xifres d'entre 200 i 260 dels anys anteriors.
L'evolució no va ser homogènia. A la Cerdanya, el 2025 va deixar la pitjor xifra des del 2020, prop d'un 30% per sota del 2022 i el 2023. Al Gironès, el millor any continua sent el 2018. Al Ripollès, el 2025 també va quedar per sota dels tres exercicis anteriors.
Girona ciutat encapçala l'activitat entre les capitals de comarca
Girona va ser la capital de comarca amb més habitatge nou visat i va mantenir una trajectòria clarament a l'alça. Va passar de 168 habitatges el 2022 a 226 el 2023, 309 el 2024 i 367 el 2025. En el bienni 2024 i 2025, la ciutat va acumular un 71,8% més d'habitatges nous visats que el 2022 i 2023.
Olot va sumar 211 habitatges nous visats entre 2024 i 2025, un 42,6% més que en el bienni anterior. Banyoles va assolir 155, amb un increment del 21,1%. Figueres va passar de 8 habitatges visats el 2022 i 2023 a 23 el 2024 i 88 el 2025. Puigcerdà va créixer de 40 a 97 habitatges entre biennis, un 142,5% més. Santa Coloma de Farners va passar de 34 a 70 i la Bisbal d"Empordà de 15 a 29.
Ripoll va ser l'única capital de comarca amb descens. Va registrar 14 habitatges visats el 2022, 2 el 2023 i 5 tant el 2024 com el 2025.
Si es mira el conjunt de municipis, els que més habitatges nous visats van acumular en els dos últims anys van ser Girona, Calonge i Sant Antoni, Castell Platja d"Aro, Palamós i Vilablareix. Calonge i Sant Antoni va registrar 406 habitatges el 2024 i el 2025, Castell Platja d"Aro 317, Palamós 232, Vilablareix 140 i Lloret de Mar 130.
Més superfície visada i lleugera pujada d'expedients
La superfície total visada a la demarcació de Girona va assolir el 2025 els 768.298 metres quadrats, un 14,9% més que el 2024, quan van ser 668.730. La xifra va quedar pràcticament al nivell del 2023, amb 767.658 metres quadrats, i va ser la segona millor de la dècada després del 2018, quan es va arribar a 866.247.
En el conjunt del trienni 2023 i 2025, la superfície visada total va créixer un 19,9% respecte a 2020 i 2022. El nombre d'expedients, en canvi, va augmentar molt menys, un 2%, en passar de 6.018 a 6.136. El 2025 es van registrar 2.057 expedients, per sota de 2023, 2022 i 2021. La majoria van continuar sent projectes de menys de 500 metres quadrats, tot i que el seu pes sobre la superfície total va baixar d'al voltant del 50% a al voltant del 40%.
La gran rehabilitació puja en el trienni, tot i que afluixa el 2025
La superfície visada de gran rehabilitació en la demarcació va créixer un 10% el 2023 i 2025 respecte al trienni anterior i va arribar a 683.869 metres quadrats, enfront dels 622.249 previs. L'obra nova va avançar més, amb un augment del 27% en superfície visada. El volum de rehabilitació va quedar pràcticament al mateix nivell que entre 2017 i 2019, quan es van assolir 683.815 metres quadrats.
El 2025, tanmateix, la gran rehabilitació va baixar fins a 203.493 metres quadrats, per sota del 2024 i el 2023. El millor exercici de la dècada en aquest apartat va ser el 2023, en nivells pràcticament idèntics al 2018.
Per comarques, la Cerdanya va protagonitzar el major increment en gran rehabilitació, amb un 95,2% més i 14.124 metres quadrats. La Garrotxa va créixer un 69,8% fins a 71.590. El Baix Empordà va liderar el volum total amb 172.820 metres quadrats, el 25,3% del total de la demarcació. També van superar els 100.000 metres quadrats la Selva, l'Alt Empordà i el Gironès. En aquest últim cas, malgrat el volum, la superfície de gran rehabilitació va retrocedir un 13,9% respecte al trienni anterior. Al Ripollès la caiguda va ser del 31,8%.
L'habitatge protegit continua sent minoritari malgrat el repunt del 2025
La vivenda protegida va mantenir un pes reduït a la demarcació de Girona, tot i que el 2025 va marcar un canvi visible. Durant l'última dècada, en la majoria d'exercicis s'havia situat per sota de les 15 unitats anuals, amb mínims d'1 vivenda el 2017 i el 2021, i de 3 el 2018. El 2020 se'n van visar 44.
El 2025 es van visar 264 habitatges protegits a la demarcació, cosa que representa el 9,42% del total de 2.802 habitatges registrats aquell any. El percentatge va quedar per sota de la mitjana catalana, situada en el 14,34%. També va ser inferior al de la demarcació de Barcelona, Comarques Centrals i Terres de l"Ebre, tot i que va superar els registres de les comarques de Lleida i del Camp de Tarragona.
Girona ciutat va concentrar 98 d'aquests 264 habitatges protegits. A la capital van representar el 26,7% del total d'habitatges visats. Figueres en va sumar 51, equivalents al 58% de tots els habitatges de la ciutat el 2025, i Banyoles en va registrar 27, un 24,8% del total local. El balanç general deixa una activitat promotora en màxims dels últims anys a les comarques de Girona, però també confirma que l'habitatge protegit continua lluny de tenir un pes estructural dins del mercat residencial de la demarcació.