La Generalitat de Catalunya ha aprovat un canvi legal que permetrà als ajuntaments regularitzar unes 730 urbanitzacions il·legals, un fenomen estès des de fa dècades i que afecta milers de veïns que resideixen en àmbits fora d'ordenació i, en molts casos, sense serveis públics bàsics.
La mesura s'emmarca en una realitat que va més enllà de Catalunya. No existeix un recompte oficial estatal sobre habitatges il·legals, tot i que una aproximació elaborada a partir de dades autonòmiques i d'especialistes en geografia i urbanisme situa la xifra en més de 665.500 habitatges a tot Espanya.
Un problema arrossegat des del desenvolupisme
Bona part d'aquestes urbanitzacions es van aixecar al marge de l'ordenació urbanística, sobretot entre els anys 60 i 80, en ple desenvolupisme. La seva expansió va ser especialment intensa al Llevant espanyol. En nombrosos casos, aquests assentaments van arribar a disposar de llum i aigua, i els seus residents figuren en el padró i paguen impostos, malgrat continuar fora de la legalitat urbanística.
L'origen normatiu es remunta a la llei del sòl de 1956, que va fixar un aprofitament urbanístic genèric per al sòl rústic d'1 m3 m2. Aquest marc va permetre implantar edificacions residencials i turístiques en terrenys no urbanitzables. La llei de 1975 va eliminar aquesta possibilitat, tot i que en molts municipis es va continuar construint de facto en complir-se determinades exigències o, simplement, per la manca de plans urbanístics aprovats.
Veïns censats i sense xarxa bàsica de serveis
Una de les paradoxes d'aquestes urbanitzacions és que molts residents paguen tributs municipals, però continuen sense accés ple a infraestructures bàsiques. En diferents zones hi falta abastament d'aigua, enllumenat, asfaltat o clavegueram.
"Paguem l'IBI i la taxa d'escombraries, però no tenim serveis" - Pipe, veí d'El Tallar
"Els camions de les escombraries ni entren. Només tenim dues zones de contenidors fora de la urbanització, i l'aigua i la llum les paguem des de l'associació" - Pipe, veí de El Tallar
El Tallar, a Mejorada del Campo, és una de les tres urbanitzacions il·legals d'aquest municipi madrileny. Suma 2.000 habitatges de diferent tipus i porta 45 anys fora de la legalitat.
Andalusia i la Comunitat Valenciana concentren bona part del volum
A Andalusia, els càlculs de la Junta apunten a 500.000 edificacions en sòl no urbanitzable. D'aquest total, al voltant de 300.000 són irregulars, principalment a les províncies de Màlaga, Granada i Almeria. Aquesta xifra procedeix d'una normativa orientada a legalitzar construccions que complissin determinats requisits per poder rebre serveis en condicions mínimes de seguretat i salubritat.
A la Comunitat Valenciana es comptabilitzen 193.919 habitatges il·legals construïts en sòl no urbanitzable. El 2014, el Govern valencià va aprovar una llei que va introduir mecanismes per a la seva legalització mitjançant la minimització de l'impacte territorial. Del total d'immobles irregulars, el 27% es troba en sòl no urbanitzable protegit.
Madrid supera les 10.500 construccions il·legals
A la Comunitat de Madrid hi ha més de 10.500 construccions il·legals repartides en prop de 184 urbanitzacions d'origen il·legal. El cas del Tallar reflecteix una situació compartida en diferents punts del país, on milers de propietaris i residents segueixen a l'espera de solucions urbanístiques que permetin encaixar barris sencers aixecats fora del planejament.
Amb el canvi aprovat per la Generalitat, Catalunya obre ara una via perquè els ajuntaments puguin actuar sobre aquest llegat urbanístic i abordar la regularització de centenars d'urbanitzacions que, malgrat existir des de fa dècades, continuen en un llimbs administratiu.