Girona estudia una reorganització de la carretera Barcelona i de Riu Güell per reduir el pes del vehicle privat i donar més espai a vianants, bicicletes i transport públic. El document, lliurat el desembre de 2024, planteja actuacions de baix cost basades en senyalització, pintura i mobiliari urbà, sense grans obres civils.
El treball, titulat Propostes d"ordenació viària dels eixos del carrer Barcelona i Riu Güell, va ser encarregat per l'Ajuntament de Girona i adjudicat a l'empresa Gea21 Grups d"Estudis i Alternatives. La proposta parteix de la piràmide invertida de la mobilitat sostenible, que situa primer els desplaçaments a peu, després la bicicleta i el transport públic, i deixa en un nivell inferior el vehicle privat motoritzat.
Un embut progressiu a la carretera Barcelona
A la carretera Barcelona, l'estudi detecta dèficits de mobilitat per a vianants i ciclista. Assenyala trams de vorera massa estreta o deficitària, sobretot entre la plaça Salvador Dalí i el carrer Pau Vila, i també manca d'arbrat en bona part de l'eix, especialment a la seva meitat nord. En bicicleta, constata que la xarxa s'interromp a partir de la plaça Salvador Dalí.
La idea central és aplicar un embut de sud a nord, amb una reducció progressiva de l'espai per al trànsit privat a mesura que la via s'acosta al centre. L'informe proposa una infraestructura ciclista contínua al llarg de tota la carretera Barcelona, sense desviar el recorregut per carrers paral·lels.
En el tram entre Mas Gri i el futur Institut Ermessenda es mantindria la secció actual 2+2, tot i que amb l'inici de la transformació dels laterals en vorera, sobretot davant de la Clínica Girona. Entre el futur Institut Ermessenda i la plaça Salvador Dalí es planteja suprimir un carril en sentit nord per crear un carril bus i completar el carril bici.
Des de la plaça Salvador Dalí fins al passeig d'Olot, la proposta passa per reduir la circulació privada a 1+1, ampliar la vorera oest, que ara incompleix criteris d'accessibilitat, i crear un carril bici bidireccional sobre la calçada.
En el tram central, entre el passeig d'Olot i la Devesa, el document obre diversos escenaris. Van des de penalitzacions semafòriques fins a una restricció gairebé total del trànsit privat per reservar espai a autobusos, taxis, càrrega i descàrrega, serveis, bicicletes i vianants. Les opcions més restrictives suposen que aquest sector deixi de funcionar com a corredor ràpid per creuar Girona en cotxe.
L'estudi planteja que aquest trànsit es desviï cap a la xarxa primària i secundària o cap a l'AP 7. També adverteix que la transformació de la carretera Barcelona hauria d'anar acompanyada d'una reconfiguració dels carrers de l'entorn per evitar dreceres i trànsit de pas pels barris.
Bus segregat en punts concrets i dues opcions a curt termini
En transport públic, l'informe no veu necessari implantar un carril bus en tot l'eix de la carretera Barcelona. Sí planteja segregar l'autobús en alguns trams del sentit nord, on es concentra la congestió. Aquesta reserva d'espai també serviria per a l'autobús dels usuaris de l'aparcament dissuasori de Mas Gri.
A curt termini, el document dibuixa dues alternatives per iniciar la transformació. La primera passa per prohibir la circulació en sentit nord, cap a la Devesa, a la ronda Ferran Puig, convertir el carril alliberat en un carril bici bidireccional i canviar el sentit de circulació d'Álvarez de Castro per reorganitzar millor els fluxos i també el recorregut de diverses línies d'autobús.
La segona alternativa afegeix un espai exclusiu per a vianants a la calçada oest de la plaça Marquès de Camps. Aquesta actuació ampliaria la plaça i ajudaria a trencar la continuïtat del trànsit privat en el tram central de l'eix.
El punt amb més contaminació de la ciutat
L'encreuament de la ronda Ferran Puig amb la plaça Marquès de Camps és considerat per l'Ajuntament com el punt amb més contaminació de Girona. La mitjana registrada allà el 2024 va ser de 40 μg m3 de diòxid de nitrogen, enfront dels 25,6 μg m3 de mitjana de la xarxa de mesuradors de la ciutat. Aquest valor de 40 μg m3 coincideix amb el límit acceptable per a la salut fixat per organismes internacionals.
Riu Güell, menys mancances i un carril bici pendent
Al riu Güell, l'estudi aprecia menys problemes per als vianants perquè les voreres són accessibles o practicables. El principal dèficit apareix en la bicicleta, amb la manca d'un tram de carril bici entre el carrer del Poble Sahrauí i el de Santa Eugènia, a l'altura de l'escola Maristes.
L'informe també detecta que els carrils bici del pont de Fontajau tenen poca amplada i que els usuaris perceben inseguretat per la proximitat i la velocitat dels vehicles motoritzats. En canvi, en autobús no es detecten avui problemes greus. Només s'apunta que, si en el futur s'implanta una nova línia urbana per Riu Güell, podria ser útil un carril bus en sentit sud abans de la rotonda de Santa Eugènia.
La proposta immediata en aquest eix és completar el tram pendent de carril bici entre Poble Sahrauí i Santa Eugènia eliminant un carril de circulació. També es planteja ampliar els carrils bici del pont de Fontajau reduint l'amplada dels carrils per a cotxes.
A més llarg termini, l'estudi proposa reduir a 1+1 el tram de Riu Güell entre el passeig d'Olot i el carrer Santa Eugènia per millorar la qualitat acústica, eixamplar voreres i allunyar l'arbrat de les façanes.
Un encàrrec que es va endarrerir més d'un any
La idea d'encarregar aquest estudi va néixer en l'anterior mandat municipal. El primer intent per contractar-lo es va fer a l'estiu del 2023, però la licitació va quedar deserta. En una segona convocatòria es van presentar nou empreses, tot i que el procediment es va frenar per un error tècnic. L'adjudicació no va arribar fins a la tercera licitació, ja el 2024, amb un preu de sortida de 9.857,07 euros.
L'informe queda ara sobre la taula de l'Ajuntament com a base per decidir si inicia canvis graduals en dos dels eixos viaris més sensibles de la ciutat, amb la carretera Barcelona com a principal front d'actuació pel seu paper en la mobilitat diària i per la pressió de trànsit que suporta a l'entrada al centre.