Els veïns de les comarques de Girona destinen de mitjana el 32,8% dels seus ingressos a l'habitatge, en un context marcat per l'encariment dels béns essencials i per una forta pressió turística en part del territori. La dada figura en l'informe social del Departament de Drets Socials, que situa especialment a l'Alt Empordà i el Baix Empordà una pressió turística molt elevada amb impacte directe sobre el mercat residencial.
El document sosté que la concentració d'allotjament turístic és darrere d'una part de l'augment de preus, sobretot a les zones més tensionades. Les comarques gironines reuneixen 252.356 places d'habitatge d'ús turístic, més del 43% del total de Catalunya, una proporció que el Govern vincula a l'encariment de l'accés a l'habitatge.
"Reconec que el turisme és un dels factors que encareixen el cost de l'habitatge" - Mònica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials
Salt, Lloret de Mar i Figueres entre les zones més tensionades
L'informe identifica com a àrees especialment tensionades Salt, Lloret de Mar i Figueres. En aquests municipis, les llars destinen més del 110% dels seus ingressos a cobrir despeses bàsiques, majoritàriament relacionades amb l'habitatge. Aquesta pressió es fa notar en el conjunt de la demarcació, on la despesa en habitatge i alimentació absorbeix gairebé la meitat dels ingressos familiars.
El lloguer mitjà a les comarques de Girona se situa en 677 euros, tot i que l'informe adverteix que a l'Alt Empordà i al Baix Empordà el preu pot ser superior precisament pel pes del turisme. A això s'hi suma un cost de vida mensual de 3.266 euros, una mica per sota dels 3.378 euros de mitjana a Catalunya, però amb territoris on l'esforç econòmic resulta especialment elevat, com la Cerdanya, el Pla de l'Estany i el Gironès.
L'augment dels béns essencials estreny les famílies
El document apunta a l'increment del preu dels béns essencials com el principal factor de pressió sobre les economies domèstiques. El creixement econòmic, afegeix, no està tenint un efecte uniforme sobre la població i agreuja diferències internes entre municipis i barris.
A la ciutat de Girona, aquesta desigualtat es reflecteix en diferències de fins a 76 punts en l'Índex Socioeconòmic Territorial entre barris. L'informe descriu aquesta situació com una forta polarització socioeconòmica dins de la capital gironina.
Un mercat laboral amb contrastos
La demarcació presenta una taxa d'ocupació del 56,3% i una taxa d'atur del 8,4%. L'informe la situa així entre les províncies amb un dels nivells d'ocupació més baixos i un dels nivells de desocupació més alts de Catalunya, malgrat el pes de la seva activitat econòmica.
El sector serveis supera el 70% del PIB de la demarcació i la indústria ronda el 20%. La Garrotxa destaca com a excepció per una base industrial que representa més del 40% del seu PIB comarcal. En paral·lel, Girona és la província catalana amb menys diferències en PIB per habitant entre comarques, amb el 75% d'elles en valors intermedis dins de la distribució catalana.
Tot i així, la majoria de comarques gironines es mantenen per sota de la mitjana catalana en PIB per habitant. Els valors van de 33.972 euros a la Garrotxa a 27.096 euros al Ripollès. El Gironès concentra el volum més gran d'activitat econòmica, amb 7.854 milions, i registra també el PIB per habitant més alt, amb 38.581 euros, sent l'única comarca de Girona que supera la mitjana catalana.
"El pla 50.000 del Govern ha de servir per construir habitatge social i ampliar el parc actual" - Mònica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials
La fotografia que deixa l'informe és la d'una demarcació amb activitat econòmica rellevant, però amb una pressió creixent sobre les llars pel preu de l'habitatge i les despeses bàsiques. A les comarques més exposades al turisme i en municipis com Salt, Lloret de Mar o Figueres, aquesta tensió es tradueix en un esforç econòmic que desborda la capacitat de moltes famílies.