Els trajectes de Rodalies i regionals entre Barcelona i les 24 capitals de comarca connectades per la xarxa són avui més llargs que fa 25 anys. Aquesta és la principal conclusió d'una anàlisi elaborada a partir dels horaris oficials de maig de 2000 i novembre de 2025, prenent com a referència els temps més curts en sentit Barcelona i deixant fora els primers i últims trens del dia.
La comparació es basa en els horaris difosos en ambdós períodes i no necessàriament en els temps reals de pas o arribada. Tot i així, la fotografia és clara. En totes les capitals de comarca analitzades, el viatge mínim cap a Barcelona dura ara més que el 2000.
Girona, Figueres i la R3 també empitjoren
Entre Barcelona Sants i Girona, el regional triga ara 1 hora i 21 minuts, set minuts més que el 2000, a més d'afegir una parada. Entre Figueres i Barcelona, a les línies R11 i RG1, els serveis més ràpids empren 1 hora i 54 minuts, nou minuts més que fa 25 anys.
La pèrdua de velocitat també s'aprecia a l'R3. El trajecte entre Vic i Barcelona Sants es feia en 71 minuts el 2000 amb parada en vuit estacions. El 2024, el millor temps era de 86 minuts amb onze parades. Des de Puigcerdà i Ripoll fins a Barcelona, els viatges ronden ara uns 20 minuts més que aleshores, també amb més detencions en ruta.
Més temps al sud de Catalunya
A les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona també es repeteix la tendència. El novembre de 2025, el trajecte entre l'Aldea Amposta i Barcelona Sants era de 2 hores i 14 minuts, enfront d'1 hora i 59 minuts el maig de 2000. Des de Tortosa fins a la capital catalana, el viatge ha passat de 2 hores i 10 minuts a 2 hores i 26 minuts.
Entre Tarragona i Barcelona, els serveis de les línies R14, R15, R16 o R17 han passat de 65 a 71 minuts. En el cas de Reus, la R14 triga ara 1 hora i 31 minuts, deu minuts més que el 2000.
La R4 concentra alguns dels majors augments
La R4 apareix com la línia amb més diferències respecte a fa un quart de segle, sobretot en el tram del Penedès i el Baix Llobregat. Entre Martorell i Barcelona Sants, el trajecte mínim ha passat de 28 minuts el 2000 a 39 minuts abans de l'accident de Gelida. És un 39% més i amb dues parades afegides.
Entre Vilafranca del Penedès i Barcelona Sants, el millor temps ha pujat de 53 a 70 minuts. Des de l'estació del Vendrell fins a Barcelona, el mínim ha passat de 69 a 90 minuts.
També hi ha increments en altres corredors metropolitans. Des de Terrassa Estació del Nord, Sabadell Centre i Mataró fins a Barcelona Sants es registren augments de fins a cinc minuts. Des de Manresa es triga ara vuit minuts més i es fan nou parades més que el 2000. Des de Granollers Centre fins a Barcelona hi ha dos minuts més tant a l'R11 com a l'R2. Des de Sant Feliu de Llobregat hi ha dos minuts més a l'R1 i a l'R4. Des de Vilanova i la Geltrú, un minut més a l'R2 Sud. I des de Sant Vicenç de Calders, al Vendrell, cinc minuts més.
L'excepció és la connexió amb l'aeroport del Prat, que manté el mateix temps de viatge que fa 25 anys. El trajecte continua sent de 20 minuts.
Lleida i l'interior agreugen la pèrdua de temps
A les línies R13 i R14, el trajecte entre Lleida i Barcelona Sants es feia en 2 hores i 8 minuts el 2000 amb onze parades. El novembre de 2025 tardava 20 minuts més i sumava sis parades més.
Les Borges Blanques és la capital de comarca amb el major empitjorament detectat, amb 29 minuts més de trajecte. Valls i Montblanc registren augments d'entre el 15% i el 25% en aquestes mateixes línies.
Més freqüència i menys capacitat disponible
"Hi ha un increment de trens que paren a totes les estacions i de freqüències, però el que no ha augmentat és la capacitat de la xarxa" - Adrià Ramírez, president de la PTP
Ramírez sosté que l'augment de serveis amb més parades ha penalitzat els trens ràpids o semidirectes, que han de compartir més espai a la xarxa o han desaparegut directament.
"Estan obligats a compartir més espai i, per tant, tarden més, o directament han desaparegut" - Adrià Ramírez, president de la PTP
Infraestructura tensionada i obres que allarguen trajectes
Joan Carles Salmerón, director del Centre d"Estudis del Transport, atribueix aquesta evolució a una manca d'inversió que ha acabat provocant una "debilitat del sistema ferroviari". A parer seu, les obres iniciades en els últims anys també han contribuït a allargar els viatges.
"Fa tres o quatre anys, quan per fi s'ha començat a invertir diners, han començat obres que també han incrementat els temps de viatge" - Joan Carles Salmerón, director del Centre d"Estudis del Transport
A l'R4, Ramírez vincula part de l'empitjorament al Penedès i el Baix Llobregat a les obres del soterrament de Sant Feliu de Llobregat. Assenyala que hi ha un tram amb via única i considera que aquests treballs no milloren la vida dels usuaris del conjunt de Catalunya. També relaciona les afectacions amb les obres del corredor mediterrani, en entendre que passatgers i mercaderies continuen compartint infraestructura.
Salmerón define l'R4 com una peça clau del corredor mediterrani i adverteix que ja s'hauria d'estar planificant el seu desdoblament. Al seu parer, es tracta d'un dels punts més saturats de tota la xarxa ferroviària catalana i requereix actuacions immediates.
Reclamació de planificació i noves infraestructures
Entre les mesures plantejades per retallar temps, Ramírez defensa més manteniment i més capacitat. Proposa quadruplicar vies en trams com Castelldefels i el Prat, una actuació que es demoraria més enllà de 2030, i triplicar la via entre Montcada i Reixac i Mollet del Vallès. A més, assegura que el Ministeri de Transports té 11 estudis encallats i fora dels terminis compromesos.
Salmerón afegeix que la Generalitat està elaborant un pla de serveis, un instrument que considera absent durant dècades. El seu plantejament passa per definir abans com es mourà la població al territori i després executar les obres necessàries. També avisa que el creixement demogràfic pot portar Catalunya als 10 milions d'habitants, cosa que obligarà a crear noves línies i noves estacions. Recorda, a més, que l'últim pla d'infraestructures que va arribar a complir-se es remunta als anys 60 i 70 i es va executar als 80, quan Catalunya tenia 6 milions d'habitants, enfront dels 8 milions actuals.