La classificació de els 100 millors col·legis d'Espanya del 2026 situa Catalunya com la tercera comunitat amb més centres inclosos, amb 9, només per darrere de Madrid, que en suma 37, i de la Comunitat Valenciana, amb 11. En el llistat no apareix cap col·legi públic.
Dels nou centres catalans seleccionats, vuit són a Barcelona i un a Girona. Del total estatal, nou col·legis són concertats.
Com es reparteix la classificació per comunitats
Madrid encapçala la llista per nombre de centres presents, amb 37. La Comunitat Valenciana ocupa la segona posició amb 11. Catalunya queda en tercer lloc amb 9 col·legis.
La distribució catalana concentra pràcticament tota la seva presència a la demarcació de Barcelona, mentre que Girona aporta un únic centre a la classificació.
Els criteris que s'han utilitzat per elaborar la llista
La publicació assenyala que un comitè de professionals amb perfils pedagògics, psicològics i de l'educació ha fixat 36 criteris objectius organitzats en 7 blocs per ordenar els 100 millors col·legis nacionals i internacionals d'Espanya.
El primer bloc representa el 30% de la puntuació total. Inclou el nombre d'alumnes per classe, la ràtio d'estudiants per professor, l'atenció a les necessitats de l'alumnat, l'accessibilitat per a necessitats especials, les optatives i el reforç, el professorat de suport i el percentatge d'alumnes que completa tota la seva etapa escolar al centre.
El segon bloc pesa un 23% i analitza la nota mitjana en les proves d'accés a la universitat, a més de les qualificacions finals de Primària i Secundària.
El tercer bloc suma un 18% i revisa els idiomes impartits, els sistemes d'aula virtual i maquinari, les opcions de Batxillerat i les activitats no acadèmiques o extraescolars.
El quart apartat té un pes del 12% i avalua les infraestructures, els transports i els serveis mèdics o altres recursos del centre.
El cinquè bloc arriba al 10%. En aquest tram es valoren les tutories, la diversitat, l'existència d'espai de psicologia, la formació sobre drets i seguretat davant de delictes sexuals, i també les classes i serveis de ciberseguretat.
El sisè bloc representa un 5% i té en compte la quota mensual, la llista d'espera, el percentatge d'antics alumnes que porta els seus fills al mateix centre i la presència d'exalumnes coneguts.
El setè i últim bloc pesa un 2% i examina si s'imparteixen classes de finances, si el centre és laic o no i si l'uniforme és obligatori.
Idiomes i perfil dels centres seleccionats
La majoria dels col·legis inclosos a la llista ofereix alemany, francès o xinès com a llengües addicionals, a més d'anglès, castellà i, en funció de cada comunitat, català, gallec, èuscar o valencià.
La classificació no inclou cap col·legi públic, una dada que marca el perfil de la selecció d'enguany.
Alguns exalumnes coneguts de centres presents en la classificació
Entre els antics alumnes citats figuren el rei Felip VI, la princesa d'Astúries Elionor de Borbó i la infanta Sofia de Borbó, que van estudiar al Col·legi Santa Maria de los Rosales, a Madrid.
També apareixen Miguel Bosé, exalumne del Lycée Français de Madrid, Pablo Alborán, del Lycée Français de Màlaga, Marcos Llorente, del Logos International School de Madrid, i Carlos Sainz, que va estudiar a Retamar, també a Madrid.