La Fundació Arrels calcula que un 24 % de les persones extracomunitàries sense llar enquestades podria acollir-se a la regularització d'immigrants, tot i que adverteix que bona part d'aquest grup afrontarà obstacles importants per completar el procés.
L'entitat situa en un 75 % el percentatge de persones que tindran serioses dificultats per la seva situació d'exclusió social. El principal problema, apunta, no és només administratiu. També econòmic. Els costos derivats de traduccions, legalitzacions i l'obtenció de documents del país d'origen es mouen entre els 600 i els 700 euros.
El cost i la manca de documentació compliquen el tràmit
Eva Hobeich, responsable de l'equip jurídic de l'entitat, sosté que el cost és "un dels problemes més grans" amb què toparan les persones que intentin acollir-se a aquesta via de regularització.
"És un dels problemes més grans" - Eva Hobeich, responsable de l'equip jurídic de l'entitat
A aquesta barrera econòmica s'hi suma la dificultat per acreditar la residència a Espanya. El procediment requereix un empadronament històric, un tràmit especialment complex per a aquells que viuen al carrer i no han pogut mantenir una vinculació administrativa estable amb un domicili.
La situació s'emmarca en un context de forta vulnerabilitat residencial. El 54 % de les persones sense llar enquestades l'any passat va qualificar de "difícil o molt difícil" conservar l'habitatge, una dada que reflecteix la fragilitat amb què moltes arriben a qualsevol tràmit de regularització.
Arrels veu marge per regularitzar, però reclama acompanyament
Hobeich remarca que, malgrat els entrebancs, hi ha marge perquè una part d'aquest col·lectiu accedeixi al procediment. La jurista defensa que s'obre "l'oportunitat de donar drets civils a una persona que fa molt de temps que no els té i no es deixarà passar".
"L'oportunitat de donar drets civils a una persona que fa molt de temps que no els té i no es deixarà passar" - Eva Hobeich, responsable de l'equip jurídic de l'entitat
La responsable jurídica també avisa que el procés no serà senzill per a persones en situació de carrer si no compten amb suport especialitzat. Al seu parer, no és factible afrontar-lo sense l'acompanyament d'una entitat social i considera necessària la intervenció d'un jurista per a poder reunir la documentació i superar els requisits exigits.
"No és factible que es pugui fer el procés sense l'acompanyament d'una entitat social" - Eva Hobeich, responsable de l'equip jurídic de l'entitat
La previsió d'Arrels dibuixa així una doble realitat. D'una banda, una part de les persones extracomunitàries sense llar podria beneficiar-se de la regularització. De l'altra, la manca de recursos, les dificultats per demostrar la residència i l'exclusió social amenacen de deixar fora molts dels potencials beneficiaris si no s'articula un acompanyament sostingut.