Els trajectes en Rodalies i regionals entre Barcelona i les 24 capitals de comarca de la xarxa són ara més llargs que el maig de 2000. La comparació, elaborada a partir dels horaris oficials vigents aleshores i dels que estaven en vigor just abans de l'accident de Gelida, reflecteix un augment generalitzat dels temps de viatge en bona part de Catalunya.
L'anàlisi pren com a referència els recorreguts més ràpids en direcció a Barcelona i es basa en horaris difosos oficialment, que no sempre coincideixen amb els temps reals. Tot i així, la tendència és clara. Fa 25 anys molts trens trigaven fins a mitja hora menys i, a més, feien menys parades.
La R4 concentra els majors augments
La línia R4 és la que acumula diferències més marcades respecte a fa un quart de segle, sobretot en el tram que travessa el Penedès i el Baix Llobregat. En diversos dels seus corredors principals, l'increment del temps de viatge és notable.
Entre Martorell i Barcelona Sants, el trajecte més curt era de 28 minuts l'any 2000. Abans de l'accident de Gelida havia passat a 39 minuts, amb dues parades més. Entre Vilafranca del Penedès i Barcelona Sants, el temps mínim ha pujat de 53 a 70 minuts. En el cas del Vendrell, el recorregut ha passat de 69 a 90 minuts.
Més temps també en la R3 i en les línies de Ponent
La R3 també presenta un empitjorament en els temps. Els trens més ràpids entre Vic i Barcelona feien el recorregut en 71 minuts l'any 2000, amb parada en vuit estacions. El 2024, el mínim era de 86 minuts i amb 11 parades. Des de Puigcerdà i Ripoll cap a Barcelona, els viatges eren fa 25 anys uns 20 minuts més curts.
Les línies R13 i R14, que connecten Barcelona amb les comarques de Ponent, registren igualment augments. L'any 2000, els regionals més ràpids entre Lleida i Barcelona Sants cobrien el trajecte en 2 hores i 8 minuts amb parada en 11 estacions. El novembre passat, aquest mateix recorregut sumava sis parades més i era 20 minuts més lent.
Altres capitals d'aquestes línies, com les Borges Blanques, Valls i Montblanc, presenten increments d'entre el 15 % i el 25 % en el temps de viatge.
Tarragona, Reus i Girona també empitjoren els seus registres
A les línies del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre, els trajectes són ara uns 15 minuts més lents que fa un quart de segle. Entre Tarragona i Barcelona, el temps de viatge és sis minuts més gran que a finals del segle passat. A la R14, entre Reus i Barcelona, el trajecte és 10 minuts més lent que fa 25 anys.
Girona també perd rapidesa en la connexió ferroviària amb Barcelona Sants. El trajecte en regional necessita ara set minuts més i una parada addicional respecte a l'últim any del segle passat.
Més parades i una xarxa sense més capacitat
Adrià Ramírez, president de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, apunta a un canvi en l’explotació de la xarxa.
"Hi ha un increment de trens que paren a totes les estacions i de freqüències, però el que no ha augmentat és la capacitat de la xarxa" - Adrià Ramírez, president de la PTP
Joan Carles Salmerón, director del Centre d"Estudis del Transport, vincula aquestes dades a un dèficit prolongat d'inversions en la infraestructura, una situació que al seu parer ha acabat provocant una debilitat del sistema ferroviari.
"Fa tres o quatre anys, quan per fi s'ha començat a invertir diners, han començat obres que també han incrementat més el temps de viatge" - Joan Carles Salmerón, director del Centre d"Estudis del Transport
Salmerón reclama la recuperació dels trens semidirectes com una de les fórmules per escurçar temps en una xarxa que, malgrat l'augment de serveis i freqüències, presenta avui recorreguts més llargs que els de fa 25 anys entre Barcelona i bona part de les capitals de comarca connectades per ferrocarril.