L'Audiència de Tarragona ha fixat per al 30 de juny el judici per la caiguda de la Secció de Crèdit de la Cooperativa Agrícola de l'Aldea, sempre que no es produeixin noves dilacions. La causa es remunta al bloqueig dels estalvis de centenars de famílies, que va començar l'1 de desembre de 2011 i va obrir una crisi econòmica i social de gran abast en aquest municipi del Baix Ebre.
El col·lapse va afectar a 408 famílies i va deixar un forat total de 7 milions d'euros de deute. D'aquesta quantitat, 4,6 milions corresponien als estalvis dels impositors. El cas va sacsejar bona part del poble, de 4.500 habitants, on nombroses famílies tenien dipositat a la secció de crèdit els diners de tota una vida.
"El xoc va ser molt dur per a moltes famílies treballadores, un perfil de classe mitjana, però de retruc va afectar tot el nostre poble, de 4.500 habitants" - Xavier Royo, alcalde de l"Aldea
Una causa amb diversos investigats
El principal investigat és l'exgerent Daniel Ferré. La Fiscalia sol·licita per a ell 14 anys de presó, a més de multes i indemnitzacions a la cooperativa. Li atribueix, presumptament, un delicte continuat de falsedat comptable, un delicte continuat de falsedat en document mercantil amb defraudació als pressupostos de la Unió Europea, alçament de béns, insolvència punible i apropiació indeguda.
Ferré va començar a treballar a la cooperativa el 1981 com a comptable i va ser designat gerent el 1996. El 2004 va rebre un poder general per dur a terme tota mena de negociacions i operacions lligades a l'objecte social de la cooperativa.
En la causa també hi figuren nou persones físiques més i una de jurídica, Bankia, antiga Caja Madrid. La Fiscalia demana per a aquesta entitat una multa de 14 milions d'euros per apropiació indeguda. Entre els acusats hi ha Antonio Fornós i Manuela Buera, exdirector i exsubdirectora de la sucursal de Caja Madrid amb la qual operava la secció de crèdit, per als quals es reclamen tres anys i mig de presó pel mateix delicte.
BDO Auditors apareix investigada com a responsable civil subsidiària. El seu responsable, Juan Carlos Torres, està acusat de falsedat comptable i s'enfronta a una petició de dos anys i mig de presó. El fiscal sosté sobre la seva actuació que informava que els comptes eren reflex de la realitat, quan no reflectien la situació econòmica i financera de la mercantil.
Per a la resta d'investigats, entre ells antics responsables de la cooperativa, la Fiscalia demana penes de dos anys i mig de presó i multes.
Les causes de la fallida, sota investigació
La investigació situa el focus en presumptes inversions arriscades i desproporcionades, una suposada gestió temerària i opaca, controls insuficients, manca de garanties bancàries, auditories dubtoses i ineficaces, la crisi de mercat i irregularitats comptables. Tot això dibuixa un escenari que ara s'haurà d'examinar en seu judicial.
Montse Llosa, primera presidenta de la cooperativa després de la fallida, va sostenir que en l'etapa anterior el gerent era qui ho gestionava tot i va assegurar que va començar a impulsar obres faraòniques i despeses gegantines. La demanda inicial també es va dirigir contra la Generalitat per fallades en els mecanismes de control, tot i que finalment va quedar fora del procediment.
L'impacte a l'Aldea
La secció de crèdit oferia dipòsits a termini amb una remuneració un 2% superior a la d'altres entitats. Si el mercat estava al 4%, allí es pagava al 6%. Aquest atractiu va fer que molts socis i veïns concentressin els seus estalvis en la cooperativa.
Les conseqüències van ser immediates. Segons l'actual president de la cooperativa, Miquel Carles, en alguns casos l'economia de tota una vida va quedar a zero i hi va haver persones sense diners ni per comprar menjar. També va relatar que alguns socis tenien fins a 121.000 euros i van acabar amb només 500.
"A alguna gent, quan se li van acabar els diners que tenia a casa, no podia ni anar a comprar el pa" - Enric, familiar d'un impositor afectat
El pas del temps també ha deixat empremta entre els afectats. Un 20% dels socis ja ha mort, segons explica Carles. Malgrat això, una part de les famílies manté l'esperança de tancar aquest episodi amb una resolució judicial.
"La meva mare té una petita flama d'esperança, sobretot per orgull, perquè per a nosaltres una sentència seria girar full i tancar aquest episodi que ens va marcar, a la família i al poble" - Enric, familiar d'un impositor afectat
Recuperació parcial dels diners
La cooperativa ha anat retornant part dels fons mitjançant un conveni de retorn progressiu dels estalvis, vigent entre 2018 i 2025 i ara prorrogat. Els socis adherits han recuperat un 19,5% dels seus estalvis.
Carles assegura que encara queden per retornar uns 3 milions d'euros i defensa que l'actual junta ha aconseguit recuperar més de la meitat dels diners gràcies a una gestió que defineix com a quirúrgica. En aquest temps, la cooperativa ha posat en marxa una botiga, lloga cambres de refrigeració i va crear una comercial per repartir productes d'horta a restaurants en un radi d'entre 60 i 100 quilòmetres.
Des de l'Ajuntament també es van impulsar mesures per afavorir la viabilitat de l'entitat. El consistori va adquirir un magatzem de 1.000 metres quadrats i va modificar normes urbanístiques per requalificar terrenys i facilitar-ne la venda a possibles inversors.
L'oferta per evitar el judici no va prosperar
A principis de 2023, CaixaBank, com a entitat que va assumir els actius de l'antiga Bankia, va oferir 2,1 milions d'euros d'indemnització per evitar el judici penal. La proposta exigia que els 45 particulars i la cooperativa que exerceixen l'acusació particular retiressin els càrrecs contra l'entitat.
L'acord no va tirar endavant perquè quatre persones s'hi van oposar. Amb aquesta via tancada, la causa segueix el seu curs i s'encamina ara a la vista oral prevista a Tarragona, una data esperada des de fa més d'una dècada per desenes d'afectats que encara no han recuperat els seus estalvis i que busquen una resposta judicial al cop que va canviar la vida econòmica de l'Aldea.