Mont-roig del Camp i Vandellòs van superar en algun moment del 2024 el límit legal de nitrats en l'aigua de consum, fixat en 50 mg/l, segons el mapa interactiu difós per Greenpeace sobre la situació a Espanya. L'organització sosté que, en superar-se aquest llindar, l'aigua de l'aixeta va deixar de ser segura per al consum en ambdós municipis de la província de Tarragona.
L'entitat xifra en 332 els municipis espanyols que van registrar durant el 2024 concentracions de nitrats per sobre del màxim legal. En aquests casos, considera que es va impossibilitar el consum segur d'aigua. A més, planteja rebaixar el límit legal actual i situar-lo en 6 mg/l.
Tarragona concentra municipis en nivell vermell i groc
A la demarcació de Tarragona, Greenpeace situa en nivell vermell els municipis amb concentracions d'entre 30 i 50 mg/l, una franja que defineix com a punt crític dins de la legislació vigent. En aquesta categoria apareixen Ulldecona, La Galera, Santa Bàrbara, Móra la Nova, Falset, Marçà, Les Borges del Camp, Reus, La Pobla de Mafumet, Els Pallaresos, La Secuita, Renau, La Riera de Gaià, La Pobla de Montornès, Albinyana, Santa Oliva, El Vendrell, Castellet i la Gornal, Puigpelat, Bràfim, Vallmoll, Valls, El Milà, Figuerola del Camp, Cabra del Camp i Prat de Comte.
El nivell groc agrupa concentracions d'entre 6 i 30 mg/l, valors que l'organització considera superiors al que es recomana per a la salut. A Tarragona figuren en aquesta franja Alcanar, Sant Rafael del Riu, La Ràpita, Amposta, Godall, Freginals, Masdenverge, Sant Jaume d"Enveja, L"Aldea, Tortosa, L"Ampolla, Roquetes, Alfara de Carles, Alcover, Xerta, El Perelló, L"Ametlla de Mar, Colldejou, Cambrils, Montbrió del Camp, Riudoms, Salou, Vila-seca, La Canonja, Tarragona, Constantí, Creixell, La Nou de Gaià, Vespella de Gaià, Perafort, Roda de Berà, Salomó, Bonastre, Calafell, L"Arboç, Cunit, Bellvei, La Bisbal del Penedès, La Juncosa del Montmell, Rodonyà, Masllorenç, La Selva del Camp, Almoster i Castellvell del Camp.
El llindar legal i el recomanat
L'organització ecologista diferencia tres escenaris. D'una banda, els municipis que superen els 50 mg/l i depassen el límit legal. D'altra banda, els que es mouen entre 30 i 50 mg/l, considerats crítics. I, a més, els que presenten entre 6 i 30 mg/l, per sobre del nivell que recomana per protegir la salut. La resta de municipis queda per sota de 6 mg/l o no disposa de dades suficients.
Greenpeace defensa que el límit legal de 50 mg/l s'hauria de reduir de manera notable fins als 6 mg/l. Aquest plantejament endureix de manera clara el criteri actual i amplia el nombre de localitats sota vigilància per la presència de nitrats en l'aigua de proveïment.
Agricultura intensiva i ramaderia en el focus
El Ministeri per a la Transició Ecològica atribueix la principal causa d'aquesta contaminació a l'agricultura intensiva i a l'ús massiu de fertilitzants aplicats al terreny. Greenpeace afegeix l'impacte de les macrogranges, per la gran quantitat de fems que generen, juntament amb l'ús de fertilitzants sintètics.
En el pla europeu, les dades citades per l'organització apunten que el 81% de l'aportació del nitrogen agrícola als sistemes aquàtics procedeix de forma directa o indirecta de la ramaderia. Aquest context situa de nou el debat sobre la qualitat de l'aigua de consum en diversos municipis tarragonins, amb dues localitats per sobre del màxim legal i desenes més en nivells que l'entitat considera preocupants.