El Tribunal Superior de Justícia de Galícia ha reconegut el dret d'una treballadora a extingir el seu contracte amb indemnització i a sol·licitar l'atur després de constatar retards reiterats en el pagament del seu salari i l'ús indegut de les seves dades biomètriques per part de l'empresa.
Indemnització per acomiadament improcedent i danys morals
La resolució judicial estableix que l'empleada rebrà una indemnització de 46.266,90 euros per l'extinció del contracte, quantitat equivalent a la prevista per a l'acomiadament improcedent segons els articles 50 i 56 de l'Estatut dels Treballadors. A més, la sentència reconeix 7.501 euros addicionals en concepte de danys morals derivats de la vulneració de drets fonamentals.
La treballadora prestava serveis a l'empresa des de l'agost de 2007 i va ser subrogada el 2020 per una altra companyia. Entre el gener de 2024 i el març de 2025, l'empresa va incórrer en retards constants d'entre 5 i 29 dies en el pagament de les nòmines, malgrat haver-se compromès a abonar els salaris abans del dia 5 de cada mes.
Reconeixement facial sense consentiment
El març de 2023, l'empresa va instal·lar un sistema de control horari mitjançant reconeixement facial sense el consentiment dels treballadors. El sistema es va mantenir operatiu malgrat l'oposició expressa de la representació legal dels empleats.
El Jutjat Social núm. 1 de Vigo va declarar que la instal·lació del sistema vulnerava els drets a la intimitat i a la pròpia imatge, condemnant ambdues empreses al pagament solidari de 7.501 euros. Tanmateix, aquest jutjat va desestimar la sol·licitud d'extinció del contracte presentada per la treballadora.
El TSJ de Galícia estima el recurs de la treballadora
El Tribunal Superior de Justícia de Galícia ha estimat el recurs presentat per l'empleada i ha considerat que existien causes greus per a l'extinció voluntària del vincle laboral a causa de la coexistència de dos incompliments empresarials d'especial gravetat.
Segons el tribunal, l'empresa va implantar el sistema biomètric sense complir els requisits del Reglament General de Protecció de Dades i va persistir en la vulneració de drets durant més d'un any, fins i tot després de l'exigència de retirada per part dels representants dels treballadors.
El TSJ ha determinat que no es va vulnerar el dret a la intimitat en sentit estricte, però sí el dret fonamental a la pròpia imatge i a la protecció de dades personals, ja que l'empresa va utilitzar dades biomètriques sense consentiment i existien mitjans alternatius menys intrusius.
Sentència no ferma i possibilitat de recurs
La sentència, identificada com STSJ GAL 613/2026, no és ferma i hi cap recurs de cassació per a la unificació de doctrina davant el Tribunal Suprem. El tribunal manté la condemna i la indemnització de 7.501 euros, declara extingit el contracte de treball i condemna la primera empresa a abonar 46.266,90 euros a la treballadora.