La manca de rendibilitat i la incertesa marquen el dia a dia del sector de la fruita a Bell llopc, on l'agricultor Manel Cònsola resumeix una situació que, després de tres dècades d'ofici, l'ha dut a replantejar-se la seva continuïtat. "El meu pensament és no continuar amb fruita", assegura, en un context de costos elevats, pressió administrativa i desgast acumulat.
Una feina que tira endavant amb marges insuficients
Cònsola situa el principal problema en l'escassa rendibilitat amb la qual treballen moltes explotacions. Ho expressa de manera directa en explicar que "surt a compte si estimes la feina", però precisa que, vist des d'una lògica empresarial, l'activitat no ofereix resultats sostenibles. "Tanmateix, en mode empresari, de moment no és rendible", afirma.
A aquesta falta de marge s'hi suma una incertesa constant que, en el seu cas, condiciona decisions de futur. L'agricultor sosté que no n'hi ha prou de mantenir l'activitat per vocació si els comptes no garanteixen estabilitat ni continuïtat.
Preus en origen molt lluny del que paga el consumidor
Un dels punts que més critica és la diferència entre el preu que percep el productor i l'import final a la botiga. "A nosaltres ens paguen, per exemple, 30 cèntims per la poma i després a la botiga la veus a 3,20 euros", denuncia. Aquest desfasament, sosté, deixa l'agricultor en la part més feble de la cadena.
Per això reclama un preu mínim de mercat que permeti cobrir costos i treballar amb una base segura. En aquesta mateixa línia, insisteix que el sector necessita cobrar com més aviat millor el cost de producció per poder operar amb un mínim de previsió. "El que volem és que el cost de producció el tinguem a la butxaca com més aviat millor", assenyala.
Falta de mà d'obra, burocràcia i desgast psicològic
El diagnòstic que fa Cònsola no es limita als números. També apunta a la manca de mà d'obra, a la pressió de la burocràcia i a l'impacte personal que arrossega la professió. "Hi ha la manca de mà d'obra, la pressió de la burocràcia i el desgast psicològic que patim els agricultors", exposa.
En aquest escenari, reclama menys càrrega administrativa, més eines per guanyar estabilitat i un major reconeixement social de l'ofici. Demana "menys burocràcia" i també "prestigi per a l'agricultor", en considerar que el sector necessita suport per continuar sent viable.
Un canvi de rumb després de 30 anys al camp
Després de 30 anys dedicat al treball agrícola a Bell-lloc, Cònsola vincula el seu canvi d'estratègia a la situació del sector i també al clima. La seva decisió passa per deixar enrere la fruita i apostar per un altre cultiu. "Estic plantant oliveres", explica, en un gir que reflecteix fins a quin punt la manca de rendibilitat està empenyent alguns productors a buscar alternatives per sostenir les seves explotacions.