La Inspecció de Treball va detectar a Lleida 123 treballadors sense papers en situació d'explotació durant 2024, en un balanç que reflecteix a més 651 intervencions i sancions a empresaris per un import total d'1,2 milions d'euros. Tots ells cobraven en mà i desenvolupaven la seva activitat al marge de la Seguretat Social i de la tributació corresponent.
Les dades dibuixen una pressió sostinguda sobre el mercat laboral irregular a la demarcació. El 2024 es van comptabilitzar 108 casos detectats, una xifra inferior a la dels exercicis anteriors més immediats, amb 293 el 2023, 543 el 2022 i 309 el 2021. Tot i així, en l'acumulat dels últims cinc exercicis, la Inspecció ha aflorat 1.276 treballadors en situació d'explotació a Lleida.
Un fenomen que es manté en nivells alts
El període comprès entre 2021 i 2025 deixa gairebé 1.300 episodis d'explotació laboral aflorats a la demarcació. La comparació amb la sèrie històrica anterior reforça aquesta dimensió. Entre 2008 i 2021 només una vegada es va superar el llindar dels cent casos en un any, quan el 2016 se'n van registrar 161.
Les primeres dades del 2025 apunten a 37 episodis d'explotació laboral a estrangers a Lleida en tot just dos mesos i mig. Si aquesta tendència es mantingués, la projecció anual se situaria en 177 episodis, per sobre del tancament del 2024.
Més població estrangera i poques vies de regularització
Aquest escenari coincideix amb un augment de la població nascuda en altres països a la demarcació de Lleida, que ha passat de 88.000 a més de 115.000 persones després de la pandèmia. Aquest col·lectiu ja representa més d'una quarta part del padró.
"Tan sols 185 ciutadans d'origen estranger amb residència estable a la demarcació van obtenir l'any passat els papers de residència i de treball per arrelament" - Núria Gil, delegada del Govern de la Generalitat
La Generalitat gestiona l'estimació que al voltant de 7.500 ciutadans nascuts en altres Estats podrien beneficiar-se a Lleida del procés extraordinari de regularització. L'esborrany del decret fixava el seu desenvolupament entre l'1 d'abril i el 30 de juny i contemplava, entre altres requisits, sol·licitants d'asil i ciutadans d'origen estranger que residissin a l'Estat abans del 31 de juliol de l'any passat.
La presentació de la sol·licitud donarà dret a un document provisional que habilitarà per treballar, una mesura cridada a reduir part de la borsa d'ocupació irregular detectada a la demarcació.
Queixes sindicals per l'organització del procés
En paral·lel, el sindicat CSIF ha reclamat a la Delegació del Govern a Catalunya que garanteixi la participació prioritària del personal de les Oficines d'Estrangeria en la regularització. L'organització denuncia manca d'informació, transparència i planificació, a més de l'exclusió del personal de Lleida, Girona i Tarragona de la primera fase del procés.
El sindicat sosté a més que s'està recorrent a professionals d'altres serveis o d'entitats com Correos i Tragsa, amb oferiment de pagament d'hores extres. Mentre es perfila aquest procediment extraordinari, les xifres de la Inspecció a Lleida mantenen el focus sobre un problema enquistat que afecta de ple a treballadors en situació d'especial vulnerabilitat i a sectors on l'economia submergida continua tenint recorregut.