El Govern de la Generalitat ha aprovat en el Consell Executiu una reforma legal que permetrà regularitzar 730 urbanitzacions a Catalunya construïdes entre 1956 i 1981 i que fins ara no havien estat legalitzades. La mesura afecta directament a uns 120.000 catalans que resideixen en urbanitzacions amb mancances en serveis essencials com aigua, il·luminació, asfaltat i clavegueram.
Més de mil urbanitzacions amb dèficits urbanístics
En total, s'han documentat 1.433 urbanitzacions a Catalunya amb dèficits urbanístics. La nova normativa, inclosa en la llei 11/2025 de mesures en matèria d'habitatge i urbanisme, cerca donar resposta a una problemàtica que afecta especialment municipis amb menys capacitat econòmica i tècnica per afrontar la regularització.
El canvi legal aprovat compromet la Generalitat a finançar els ajuntaments perquè puguin abordar la regularització d'aquestes urbanitzacions. Un conveni entre el Departament de Territori i l'Institut Català de Finances (IFC) establirà les bases per al finançament, tot i que la Generalitat encara no ha concretat la partida econòmica ni els ajuntaments que podran acollir-se a aquesta ajuda.
Impacte en els municipis afectats
L'alcaldessa de Cervelló, Montse Canas (PSC), ha assenyalat les dificultats que afronten els consistoris davant l'actual legislació, que obligava els mateixos veïns a finançar els serveis bàsics en urbanitzacions no recepcionades.
"El nostre interventor estava lligat de peus i mans perquè la llei exigia que en urbanitzacions no recepcionades siguin els mateixos veïns els que han de finançar els serveis. Parlem, per exemple, de carreteres o voreres inacabades, de manca de clavegueram o de mancances en la il·luminació" - Montse Canas, alcaldessa de Cervelló
La Generalitat ha anunciat que convocarà els ajuntaments la setmana del 20 d'abril per explicar com els afectarà el canvi normatiu i de quina manera podran accedir al suport tècnic i beneficiar-se de la nova regulació.
Noves condicions per a la regularització
La reforma legal introdueix diverses novetats. Les urbanitzacions no estaran obligades a cedir zones verdes o equipaments, cosa que abarateix les reparcel·lacions necessàries per als projectes d'urbanització. A més, la normativa permet que s'habilitin sistemes autònoms de sanejament per depurar les aigües, una opció que fins ara no estava contemplada.
Una altra de les modificacions rellevants és que els ajuntaments podran regularitzar els serveis de manera individualitzada i no necessàriament en bloc, cosa que facilitarà l'adaptació a les necessitats concretes de cada urbanització.
La consellera Sílvia Paneque ha subratllat el compromís del Govern amb les polítiques d'habitatge i amb els ajuntaments amb menys capacitat per actuar.
"És un compromís del Govern amb les polítiques d'habitatge i amb els ajuntaments amb menys capacitat per actuar" - Sílvia Paneque, consellera de Territori
Situació de vulnerabilitat i context legal
La nova regulació respon també a la situació de vulnerabilitat d'alguns residents. Segons l'alcaldessa Canas, hi ha persones que van comprar sòl fa anys sense ser plenament conscients de la situació legal de les urbanitzacions.
"En alguns casos, parlem de persones vulnerables que fa molts anys van comprar sòl sense ser conscients o sense tenir prou informació de fins a quin punt havia estat legalitzat pels constructors" - Montse Canas, alcaldessa de Cervelló
La llei 11/2025 va ser aprovada a finals de 2025 amb els vots favorables del PSC, ERC, els Comuns i la CUP, els vots en contra del PP, Aliança i Vox, i el vistiplau parcial de Junts. La Generalitat encara ha de concretar els detalls econòmics i tècnics per a l'aplicació efectiva de la nova normativa.