El Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Girona ha ordenat a l'Ajuntament de Verges la col·locació de les banderes oficials d'Espanya i Catalunya a l'exterior de l'edifici consistorial. La sentència, que encara no és ferma, també obliga a retirar la bandera antifeixista amb l'estelada que s'exhibia al balcó de l'Ajuntament.
Obligació d'exhibir banderes oficials al consistori
Segons la resolució judicial, la bandera espanyola ha d'ocupar sempre un lloc destacat, visible i d'honor a la façana de l'Ajuntament de Verges. La sentència estima el recurs presentat per l'associació Impulso Ciudadano i declara contrària a dret l'exhibició de la bandera antifeixista amb l'estelada al balcó municipal.
El jutjat considera que l'estelada és un símbol de significació partidista o ideològica i que la seva presència en espais institucionals trenca el deure de neutralitat de l'administració pública. La sentència condemna l'Ajuntament a retirar les estelades col·locades als fanals de les voreres a la confluència de la C-31 amb la C-252 i la GI-634.
Rebuig als arguments de l'Ajuntament de Verges
El tribunal desestima l'al·legació del consistori que la bandera espanyola no s'havia retirat perquè mai no s'havia arribat a penjar. L'acte recorda que aquesta circumstància no impedeix el compliment de la legalitat vigent.
En relació a la bandera antifeixista, la sentència reitera que no compleix el deure de neutralitat institucional. No és oficial, incorpora simbologia associada a una opció política i se situa al balcó de la façana de l'Ajuntament, ignorant que la institució pública està subjecta als principis d'objectivitat.
Context de la col·locació de símbols i resposta judicial
Les estelades van ser instal·lades per l'Assemblea Vergelitana per la Independència després de rebre autorització per un decret d'alcaldia el 2012. El jutjat rebutja els arguments de l'Ajuntament que invocaven drets fonamentals per mantenir les banderes. Segons la sentència, l'objecte del litigi no és la llibertat d'un particular per exhibir símbols en la seva esfera privada, sinó l'ocupació continuada de béns públics d'ús comú i la identificació institucional amb símbols de significació ideològica i política.
La sentència tampoc avala com a argument que la CUP governe des del 2015 ni que la majoria de veïns hagin avalat un missatge i programa independentista, d'esquerres i antifeixista.
"L'apel·lació al context polític i social del municipi i a l'orientació ideològica de les forces governants no pot servir per justificar l'ús de béns i espais públics o la seu institucional amb finalitat d'identificació partidista" - Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Girona
Resolució recurrible davant del TSJC
La sentència arriba després de l'adopció de mesures cautelars que ja van obligar a retirar la pancarta amb el lema 'Acció antifeixista Països Catalans' del balcó de l'Ajuntament. La resolució no és ferma i pot recórrer-se davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
L'Ajuntament de Verges haurà ara de decidir si acata la sentència o presenta recurs davant el TSJC. El jutjat insisteix que la identificació institucional amb símbols partidistes vulnera el principi de neutralitat exigit a les administracions públiques.