La diòcesi de Girona acumula més de tres anys sense ordenar cap nou prevere. L'últim cas va ser el de Carles Sánchez, que va ser nomenat prevere el 2 d'octubre de 2022 després de vuit anys com a diaca permanent.
La manca de noves ordenacions marca el ritme a Girona
Actualment, la diòcesi compta amb tres seminaristes en formació. Lluc Juscafresa i Edwin Oblitas podrien ser ordenats diaques enguany, mentre que Marçal Privat, graduat en Filosofia, preveu la seva ordenació per al 2029. Edwin Oblitas, que havia estat monjo a Poblet, ha adaptat la seva formació monàstica a l'àmbit diocesà
El procés habitual estableix que el primer pas és l'ordenació com a diaca. Durant un any, poden celebrar la paraula, batejos, casaments i funerals, però no misses, confessions ni la unció dels malalts. En aquest període reben formació pastoral i, si els informes són favorables, poden accedir a l'ordenació com a preveres.
Context europeu i situació en altres diòcesis
Jordi Font, rector del Seminari de Girona, assenyala que fa més de 30 anys que les ordenacions cauen a Europa, una tendència vinculada a la crisi d'identitat social i a canvis impulsats pel Concili Vaticà II. Segons Font, el ritme en diòcesis com la de Girona és d'una ordenació cada dos o tres anys.
"El ritme en diòcesis com la nostra és que s'ordeni un prevere cada dos o tres anys" - Jordi Font, Seminari de Girona
En comparació, el Bisbat de Terrassa compta amb un clero més jove i realitza ordenacions anualment. A Lleida, però, fa més temps que Girona que no hi ha nous preveres.
Vacant episcopal i retards en el procés
La seu de l'Església de Girona va estar vacant durant dos anys per falta de bisbe, cosa que va provocar que alguns processos quedessin bloquejats. Aquesta situació va obligar a posposar alguna ordenació. Jordi Font recorda que la decisió final sobre l'ordenació d'una persona correspon al bisbe.
"La decisió que una persona pugui ordenar-se o no la té el Bisbe"
Envelliment del clergat i crida a noves vocacions
La mitjana d'edat dels preveres a la diòcesi de Girona supera els 70 anys. Actualment hi ha 15 diaques permanents a la diòcesi i es destaca el paper dels laics amb missió pastoral. Jordi Font subratlla la importància dels sacerdots en l'estructura eclesial.
"El paper dels sacerdots continua sent fonamental perquè una Església sense preveres no seria Església"
Font fa una crida a despertar vocacions entre els laics i els diaques permanents, figures que ja existeixen i que, segons ell, han d'assumir una major presència en la vida pastoral de la diòcesi.