La Garrotxa queda fora del nou marc d'alta muntanya a Catalunya després de 40 anys inclosa

El Govern ha obert un període d'informació pública d'un mes perquè ciutadania i entitats puguin presentar al·legacions abans que el text continuï la seva tramitació institucional

21 de gener de 2026 a les 08:05h
La Garrotxa queda fora del nou marc d'alta muntanya a Catalunya després de 40 anys inclosa
La Garrotxa queda fora del nou marc d'alta muntanya a Catalunya després de 40 anys inclosa

La Garrotxa queda fora del nou marc legal d'alta muntanya a Catalunya després de l'actualització de la normativa que el Govern ha presentat aquest dimecres. L'avantprojecte, impulsat per la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, redefineix els territoris considerats d'alta muntanya i exclou la comarca garrotxina, que només mantindrà alguns beneficis de la llei anterior.

Actualització de la normativa després de quatre dècades

El Govern ha obert un període d'informació pública d'un mes perquè ciutadania i entitats puguin presentar al·legacions abans que el text continuï la seva tramitació institucional. El nou marc legal substitueix la legislació vigent des del 1983, considerada per l'executiu com a "obsoleta després de més de quatre dècades de canvis socials, econòmics i institucionals".

La nova delimitació territorial inclou l'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà i el Ripollès. En total, la llei afecta 144 municipis que ocupen el 28,3% de la superfície catalana i concentren el 2% de la població.

Motius de l'exclusió i beneficis residuals

La Garrotxa queda exclosa perquè, segons el Govern, "no compleix els criteris físics que caracteritzen l'alta muntanya". Malgrat l'exclusió, la comarca podrà continuar accedint a alguns beneficis derivats de la llei anterior, especialment en convocatòries de subvencions per a municipis declarats zona de muntanya.

Nous òrgans i planificació estratègica

L'avantprojecte preveu la creació de l'Oficina Tècnica d'Alta Muntanya, que funcionarà com a estructura de suport i observatori del territori. A més, es reformula el Consell General de l'Alta Muntanya, que deixarà de ser únicament consultiu per convertir-se en un espai de participació i decisió.

El futur Pla d'actuacions estratègiques tindrà una vigència de sis anys i recollirà projectes amb impacte supramunicipal i finançament públic plurianual. Un cop resoltes les al·legacions, l'avantprojecte passarà al Consell Executiu i iniciarà el tràmit parlamentari.