Una convocatòria de reunió de persones identificades com a "therian" a l'Arc de Triomf de Barcelona el passat dissabte va finalitzar sense la presència dels participants esperats i amb la intervenció dels Mossos d'Esquadra, que van realitzar càrregues policials i van detenir una persona. El dispositiu policial es va desplegar al cèntric passeig barceloní després de detectar-se aldarulls a la zona.
Intervenció policial i detenció a l'Arc de Triomf
La convocatòria, difosa prèviament a xarxes socials, no va arribar a materialitzar-se segons el previst. Els Mossos d'Esquadra van actuar després de la concentració i van practicar una detenció. No es van registrar ferits de gravetat, tot i que la tensió va ser evident a l'entorn immediat de l'Arc de Triomf, una de les zones més transitades de l'Eixample barceloní.
El fenomen "therian" i el seu context internacional
El moviment "therian" compta amb seguidors en països com els Estats Units i es caracteritza per la identificació subjectiva amb animals, en molts casos com a forma d'expressió personal. Aquest fenomen ha generat debat en àmbits socials i psicològics, especialment per la seva visibilitat en l'era digital.
Perspectiva psicològica i claus del fenomen
Maria José Valiente, psicòloga i col·laboradora de SanaMente, considera que aquest tipus d'expressions poden sorprendre o incomodar, però planteja que la qüestió rellevant és què intenta expressar la persona que s'identifica com a "terià".
"Aquest fenomen pot sorprendre, i fins i tot incomodar, però potser la pregunta interessant no és si és estrany, sinó què està intentant expressar aquesta persona" - Maria José Valiente, psicòloga
Valiente subratlla que es tracta d'un llenguatge emocional més que d'una creença literal. Afegeix que quan algú afirma sentir-se llop o gat, sovint no parla d'un animal, sinó d'una manera d'estar en el món, de la necessitat de pertànyer, de protegir-se, de sentir llibertat o de trobar un lloc propi.
Per la seva banda, Ingrid Mulero, psicòloga clínica, situa el fenomen en el context de l'era digital i la postmodernitat, on s'observa una crisi dels valors identitaris tradicionals i una identitat construïda pel propi individu. Mulero destaca que aquesta tendència s'alimenta de la idea que la biologia no ha de dictar necessàriament la identitat i que hi ha connexions amb debats actuals sobre gènere i neurodivergència.
"Això es produeix en l'era digital i en el marc de la postmodernitat i l'individualisme, on destaca una important crisi dels valors identitaris tradicionals per passar a una identitat construïda pel mateix individu" - Ingrid Mulero, psicòloga clínica
Factors i límits de la identitat
Maria José Valiente identifica quatre factors clau en aquest tipus de fenòmens: la necessitat intensa de pertinença, la dificultat per assumir identitats socials tradicionals, una sensibilitat emocional elevada i la recerca d'un lloc propi en el món. A més, adverteix que la identitat té un àmbit de legitimitat, però no pot imposar-se per damunt dels criteris biològics, legals i funcionals que sostenen la vida col·lectiva.
Ambdues especialistes coincideixen que l'adolescència és una etapa propícia per a l'experimentació i el descobriment de la identitat, i que l'efecte amplificador de les xarxes socials té un paper rellevant. Valiente conclou que la psicologia recorda que l'ésser humà sempre ha utilitzat símbols per entendre's a si mateix.
La intervenció policial a l'Arc de Triomf i la detenció practicada estan sota investigació. El fenomen "therian" continua generant debat a Barcelona i en altres ciutats on s'observen expressions similars.