Vuitanta cartes escrites per Alfons de Batlle i de Molar a la seva promesa i després esposa, Maria Assumpció Tuèbols i Llauró, durant la Guerra Civil han sortit a la llum com un dels testimonis epistolars més rellevants conservats del front d'Aragó i dels combats al voltant de Terol. La correspondència, datada entre 1937 i 1938, recorre quinze mesos de guerra i mostra de manera directa la duresa de la vida en primera línia.
El valor del conjunt va més enllà de l'àmbit familiar. L'historiador i periodista Xavier Martí Ylla el situa com el conjunt de cartes conegut més important escrit des del front d'Aragó i, en concret, des de les batalles al voltant de Terol. De les vuitanta missives conservades, setanta van ser redactades després de la mobilització de Batlle.
Un testimoni des de la sanitat militar
Alfons de Batlle, nascut el 1916 i mort el 1997, va exercir com a portalliteres al Servicio de Sanidad Militar. Aquesta posició li va permetre relatar des de dins l'impacte humà de la guerra, en un escenari especialment cru per la intensitat dels combats i per les condicions extremes de l'hivern.
La correspondència abraça un dels episodis més durs de la contesa. Entre desembre de 1937 i febrer de 1938, les batalles de Terol van deixar 15.000 baixes per congelació, amb 10.000 al bàndol revoltat i 5.000 al bàndol lleial. Durant aquelles setmanes, les temperatures es van moure entre els 18 i els 22 graus sota zero.
Fred extrem, escassetat i mort al front
"Molts no duien la roba adequada, anaven descalços, dormien sobre la neu, en unes condicions absolutament infrahumanes. És una barbaritat" - Xavier Martí Ylla, historiador i periodista
Les cartes permeten encaixar aquestes xifres en experiències concretes. Batlle va viure el front des d'una unitat sanitària, en contacte directe amb ferits i morts, en un exèrcit marcat per la precarietat material. El mateix Martí Ylla resumeix aquesta vivència en termes especialment durs.
"Va viure situacions tràgiques, no dramàtiques, tràgiques. Escapa d'algun bombardeig tot i que el fereixen, veu morir molts companys. Eren un exèrcit empobrit. Com havien de guanyar la guerra" - Xavier Martí Ylla, historiador i periodista
Cartes amb empremtes de la censura
Les missives conserven a més senyals materials del control militar sobre la correspondència. Diverses fulles presenten fragments esborrats o ratllats, una empremta directa de la censura aplicada en plena guerra a les comunicacions dels soldats amb les seves famílies.
El conjunt format per aquestes cartes no només documenta la relació entre Alfons de Batlle i Maria Assumpció Tuèbols, sinó que ofereix una mirada precisa sobre la batalla de Terol, el patiment dels combatents i la precarietat d'un front sotmès al fred extrem, els bombardejos i la vigilància constant sobre el que es podia explicar per escrit.