Els veïns dels carrers Pare Pérez del Pulgar i Torrent de la Perera, a la Trinitat Vella, tornen a mobilitzar-se pel projecte urbanístic Trinitat Nord, que preveu l'enderrocament de diversos blocs i ha deixat en l'aire el futur residencial de desenes de famílies. Fa poc més d'un any van rebre la carta d'inici de la primera fase del procediment expropiatori i ara denuncien manca de concreció municipal sobre el reallotjament i les compensacions.
El pla preveu la demolició de nou blocs aixecats els anys 50 pel Patronat Municipal de l'Habitatge i la creació d'una zona verda. La modificació urbanística necessària per desenvolupar aquesta actuació va ser aprovada inicialment el 2011, una data que s'ha convertit en el principal punt de conflicte entre l'Ajuntament i els afectats.
La primera fase afecta els blocs 5 i 8
L'actuació arrenca amb l'enderrocament dels blocs 5 i 8. En aquesta fase hi ha unes 40 persones afectades. D'aquestes, només 13 tindrien dret a un habitatge de reallotjament en propietat, ja que el criteri municipal fixa aquest dret únicament per als titulars empadronats en aquests pisos abans del 2011.
La resta de veïns que es van empadronar després d'aquesta data no accediran a un pis de reallotjament i rebran una indemnització econòmica. Les quantitats previstes oscil·len entre 100.000 i 140.000 euros, una xifra que molts consideren insuficient per poder comprar un altre habitatge a Barcelona.
El desacord se centra en la data de referència
Els afectats sostenen que el criteri aplicat per l'Ajuntament els deixa en una posició de clara desavantatge. Representats per l'advocat Francisco Valverde, defensen que la data que s'ha de tenir en compte no és el 2011, quan es va aprovar inicialment la modificació del planejament, sinó l'inici de l'expropiació, fixat el 14 de febrer del 2025.
Amb el criteri actual, només un terç dels veïns podria ser reallotjat en els nous habitatges que s'estan construint a l'entorn de la presó. La resta quedaria fora de l'accés a un pis malgrat residir i ser propietaris en els immobles afectats per l'enderroc.
Malestar veïnal per la falta de respostes
Els residents denuncien "poca concreció" per part de l'Ajuntament i ja s'han reunit per valorar quina alternativa prenen "per ser escoltats". El malestar creix entre els qui veuen impossible refer la seva situació amb la compensació prevista o arrosseguen encara càrregues hipotecàries.
"Si cal, tallarem el nus de la Trinitat" - Josep Maria López, associació d'afectats
Una de les veïnes, Rachida Bakhat, adverteix de l'impacte econòmic que tindria l'expropiació en el seu cas.
"Tenint en compte que encara em queden anys d'hipoteca per pagar, aquesta indemnització se'm veurà reduïda considerablement" - Rachida Bakhat, veïna
Pedro Vargas, propietari des del 2013, comparteix la mateixa preocupació davant la impossibilitat d'accedir a un altre habitatge amb les quantitats plantejades.
"Amb aquestes quantitats no m'arribarà per comprar-me un altre pis" - Pedro Vargas, propietari afectat
Els veïns demanen ampliar el dret al reallotjament
La principal exigència del col·lectiu és que l'Ajuntament actuï amb un criteri més flexible i permeti que els qui van arribar després de 2011 també tinguin dret a un habitatge de reallotjament. Consideren que l'aplicació estricta d'aquesta data no respon a la realitat actual del barri ni a la situació de les famílies que hauran d'abandonar les seves cases.
El conflicte continua obert en un dels àmbits més sensibles de la renovació urbanística a la Trinitat Vella, on els veïns reclamen certeses abans que avanci una operació que, en aquesta primera fase, ja afecta de ple diverses desenes de residents.