Olga Fandos, veïna de Deltebre de 43 anys, va morir de càncer després de deixar un tractament de quimioteràpia per sotmetre's a una teràpia alternativa. El cas torna a posar el focus sobre l'impacte de les pseudoteràpies i sobre la dificultat de frenar discursos enganyosos en l'àmbit de la salut, especialment quan afecten persones en situacions d'especial vulnerabilitat.
Advertiment per l'abast de les pseudoteràpies
Emilio Molina, vicepresident de l'Associació per Protegir el Malalt de Teràpies Pseudocientífiques, sosté que es tracta d'un problema de gran abast. L'entitat calcula que a Espanya es produeixen més de 1.000 morts a l'any vinculades a pseudoteràpies.
"Estem davant d'un problema de gran magnitud, calculem que hi ha més de 1.000 defuncions cada any a Espanya per pseudoteràpies" - Emilio Molina, vicepresident de l'APETP
Molina també adverteix que aquesta classe de missatges ha guanyat terreny en els últims anys. Al seu parer, l'expansió s'ha fet més visible des de la pandèmia, en un context en què aquest tipus de discursos circulen amb facilitat i troben altaveus a internet i en canals tancats de missatgeria.
"Hi ha un auge constatable des de la pandèmia, perquè aquests discursos de xarlatans campen a pler" - Emilio Molina, vicepresident de l'APETP
La dificultat de portar aquests casos als tribunals
El vicepresident de l'associació remarca que la resposta judicial acostuma a ser complexa. Explica que molts procediments acaben enquadrats en la llibertat i l'autonomia del pacient, tot i que darrere hi pugui haver, sosté, una situació de manipulació i engany sobre una persona malalta.
"El camí judicial és complex perquè moltes vegades aquests casos es despatxen per la llibertat i l'autonomia del pacient, quan en realitat hi ha hagut una manipulació i un engany" - Emilio Molina, vicepresident de l'APETP
Molina afegeix que, en aquests contextos, la persona afectada es troba en una posició d'especial fragilitat davant de missatges que prometen curacions o alternatives sense base científica. L'associació considera que aquesta vulnerabilitat hauria de tenir un major pes a l'hora d'abordar aquests casos.
Difusió a internet i campanyes de prevenció
La circulació d'aquests continguts també preocupa en l'entorn digital. Molina alerta de l'existència de grups de Telegram amb dinàmiques especialment greus, mentre algunes plataformes com YouTube intenten retirar publicacions que promouen pseudoteràpies o difonguin informació sanitària enganyosa contrària a les directrius de les autoritats de salut.
"Hi ha grups de Telegram amb tendències espantoses" - Emilio Molina, vicepresident de l'APETP
A Tarragona, la preocupació per aquest fenomen ja va portar el 2021 vuit entitats, entre elles els col·legis de metges, infermers i psicòlegs, a impulsar la campanya STOP intrusisme. La iniciativa va néixer per alertar de l'augment de la difusió d'informació falsa i del risc que suposa quan es presenta com a consell sanitari.
La mort d'Olga Fandos retorna ara aquesta alarma al primer pla a les Terres de l'Ebre i reobre el debat sobre com protegir els pacients davant de pràctiques sense aval científic que poden apartar-los de tractaments mèdics contrastats.