Tres furts n'hi ha prou: el nou Codi Penal fixa d'1 a 3 anys de presó per a multireincidents

La reforma modifica l'article 234 del Codi Penal i estableix que els qui hagin estat condemnats prèviament per tres delictes de furt podran enfrontar-se a penes de presó d'un a tres anys.

20 de febrer de 2026 a les 14:35h
Tres furts n'hi ha prou: el nou Codi Penal fixa d'1 a 3 anys de presó per a multireincidents
Tres furts n'hi ha prou: el nou Codi Penal fixa d'1 a 3 anys de presó per a multireincidents

El Congrés dels Diputats ha donat llum verda a la reforma del Codi Penal que endurisceix les penes per als reincidents en delictes de furt, una mesura que afecta de ple l'activitat policial i judicial en àrees urbanes com Barcelona, Girona i Tarragona. La modificació, aprovada el 12 de febrer, introdueix canvis rellevants en la persecució d'aquests delictes, especialment en zones amb alta incidència de sostraccions de mòbils i dispositius electrònics.

Noves penes per a reincidents i robatoris de mòbils

La reforma modifica l'article 234 del Codi Penal i estableix que els qui hagin estat condemnats prèviament per tres delictes de furt podran enfrontar-se a penes de presó d'un a tres anys, sense que importi el valor dels objectes sostrets. Aquest canvi afecta directament els procediments habituals dels Mossos d'Esquadra i Policies Locals, que sovint s'enfronten a delinqüents multireincidents en districtes com Ciutat Vella o l'Eixample.

A més, l'article 235 incorpora un agreujant específic per al furt de telèfons mòbils i dispositius electrònics que puguin contenir dades personals. El robatori d'aquests aparells podrà comportar penes d'entre un i tres anys de presó, una novetat que respon a l'augment d'aquest tipus de delictes en espais públics i transports metropolitans.

Reincidència i condemnes europees

La reforma redefineix el concepte de reincidència en l'article 22 i ajusta les regles de determinació i suspensió de penes en els articles 66 i 80. L'objectiu és garantir la coherència amb els nous supòsits agreujats i evitar buits legals en l'aplicació de les condemnes.

Es preveu també que les condemnes fermes dictades en altres Estats membres de la Unió Europea podran computar a efectes de reincidència. Aquest aspecte és especialment rellevant en ciutats amb gran mobilitat internacional i presència de ciutadans estrangers, com ocorre a Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Participació de l'ICAB en la reforma

L'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona ha exercit un paper decisiu en l'elaboració tècnica de la reforma. Penalistes de la ciutat comtal com Emilio Zegrí, Jorge Navarro i la resta de membres de la Comissió de Normativa de l'ICAB, sota la responsabilitat del diputat Octavio Gracia Chamorro, han participat activament en el procés.

Actualment, la degana de l'ICAB és Cristina Vallejo Ros, el vicedegà és Jorge Navarro i el secretari és Carles García Roqueta. El treball conjunt d'aquests professionals ha estat clau per adaptar la normativa penal a les necessitats detectades als jutjats i comissaries de la província de Barcelona.

Tràmit pendent al Senat

La reforma, després de la seva aprovació al Congrés, ha de passar ara pel Senat. Es preveu que rebi el suport de la majoria liberal conservadora i del grup català de Junts, cosa que facilitaria la seva entrada en vigor en les properes setmanes.

El nou marc legal suposarà un canvi significatiu en la resposta judicial davant el furtor recurrent i el robatori de dispositius electrònics, un fenomen que afecta de manera especial els barris cèntrics i turístics de Catalunya.