El Govern presentarà aquest dijous als municipis un visor amb els resultats preliminars del Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables a Catalunya, el PLATER, una eina amb la qual vol ordenar el desplegament de nova potència eòlica i fotovoltaica al territori.
El document identifica les zones amb més capacitat per acollir instal·lacions i fixa objectius mínims de generació d'energia solar fotovoltaica i eòlica terrestre per comarques i municipis. Els resultats preliminars situen el Segrià, les Garrigues i l'Anoia entre els territoris amb més potencial per concentrar nous projectes, mentre que la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà apareixen amb els objectius més baixos.
Un repartiment territorial amb quotes per municipi
L'executiu de Salvador Illa planteja que cada municipi tingui una quota d'implantació de renovables, amb intensitats diferents en funció del recurs disponible. La distribució d'instal·lacions es basa en la mida de la comarca, la disponibilitat de vent i la superfície disponible.
Des del departament de Territori insisteixen que el desplegament no s'imposarà als ajuntaments. El Govern preveu vetllar pel compliment del pla, però no obligarà els municipis a posar en marxa projectes. La voluntat, remarquen, és fer-ho de manera consensuada.
"El subministrament energètic i el desplegament d'energies renovables és un pilar fonamental de l'economia catalana" - Sílvia Paneque, consellera de Territori
Paneque també ha defensat que el pla ha de donar resposta a la preocupació de molts municipis davant l'allau de projectes de renovables i ha assenyalat que el PLATER servirà com a eina d'ordenació territorial. El Govern sosté a més que el desplegament es farà amb criteris de solidaritat territorial.
Més potencial solar a l'interior i eòlic al sud
Els resultats preliminars apunten que el potencial de generació solar fotovoltaica es concentra sobretot en comarques de l'interior. La Noguera, el Solsonès i el Bages encapçalen aquesta capacitat de generació, seguides d'Anoia i l'Alt Empordà.
En eòlica terrestre, la concentració prevista se situa principalment al sud de Catalunya. El Segrià i Les Garrigues destaquen en el repartiment de potència eòlica terrestre, seguides de la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i l'Anoia.
A més de figurar entre les comarques amb major capacitat d'acollida, el Segrià, les Garrigues i l'Anoia apareixen especialment ben posicionades per absorbir nova potència solar fotovoltaica.
La superfície prevista fins a 2050
Catalunya necessita instal·lar gairebé 62.000 MW d'energia renovable fins al 2050 per descarbonitzar el seu sistema energètic. En aquest escenari, els resultats preliminars del pla fixen en 314 quilòmetres quadrats la superfície a utilitzar per a solar fotovoltaica, l'1% del territori, i en 69 quilòmetres quadrats la destinada a eòlica terrestre, el 0,2%.
El PLATER identifica 7.233 km² del territori català aptes per a solar fotovoltaica, el 22,5%, i 5.791 km² aptes per a eòlica terrestre, el 18%. A partir d'aquesta base, el Govern planteja acotar quina part del territori hauria d'assumir l'esforç d'implantació d'aquí al 2050.
Els ajuntaments podran adaptar propostes i presentar al·legacions
Els municipis podran modificar o adaptar les zones proposades dins dels límits fixats pel pla. També participaran en el procés d'informació pública mitjançant la presentació d'al·legacions, en un període que s'allargarà durant tres mesos.
Des de Territori asseguren que l'acollida inicial ha estat positiva. En les zones on s'han detectat més discordances ja s'ha començat a fer seguiment per plantejar propostes alternatives, amb la intenció d'ajustar el mapa definitiu abans de l'aprovació del pla.