El Govern ha confirmat que el coneixement de les llengües cooficials no serà un requisit obligatori en el decret de regularització de migrants. L'aclariment arriba en ple debat sobre la inclusió del català i altres llengües autonòmiques en els procediments de residència i treball, una qüestió que ha generat inquietud en diferents municipis de Catalunya.
El Govern descarta l'obligatorietat en la regularització inicial
Félix Bolaños, ministre de la Presidència i Justícia, ha subratllat que la norma segueix en fase de tramitació i que cap de les aportacions rebudes exigeix el coneixement d'una llengua cooficial com a condició imprescindible per a la regularització inicial. La declaració s'ha produït a Lorca, Múrcia, abans d'una reunió amb el president del Tribunal Superior de Justícia de la Regió de Múrcia.
"La norma està en tramitació, en fase d'audiència pública, i s'estan fent aportacions que s'estudiaran, però cap diu que cap llengua cooficial hagi de ser requisit imprescindible per atorgar la regularització inicial ni de residència ni de treball, cap aportació diu que comporti això" - Félix Bolaños, ministre de Presidència i Justícia
Fonts del Ministeri d'Inclusió, Seguretat i Migracions han reiterat que les aportacions rebudes al text del decret en cap cas inclouen l'obligatorietat de conèixer cap llengua oficial per rebre l'autorització inicial de residència i treball.
El català en la primera renovació, sota proposta de la Generalitat
Francesc Xavier Vila, conseller de la Generalitat, ha presentat una esmena perquè en la primera renovació del permís de residència es tingui en compte el coneixement del català. Aquesta proposta es troba en fase d'estudi i no està contemplada en el text inicial del decret.
Segons fonts de l'Executiu, els migrants acollits a la mesura disposarien d'un any per iniciar-se en l'aprenentatge de les llengües oficials de les comunitats autònomes. Aquesta previsió forma part de les negociacions en curs i podria afectar els qui resideixin en municipis de Barcelona, Girona o Tarragona.
Pròrrogues i acreditació d'integració social
El departament dirigit per Elma Saiz ha detallat que, per sol·licitar la pròrroga al cap d'un any de la regularització, les persones podran acollir-se als itineraris d'arrelament previstos en el RELOEX, que preveuen opcions com l'arrelament per formació o per ocupació. A més, la pròrroga podria concedir-se si es manté el dret a la regularització i es presenta un informe favorable d'integració dels serveis socials autonòmics.
Aquests informes acreditaran, entre altres aspectes, l'aprenentatge de les llengües oficials del lloc de residència. Les mesures s'aplicaran en coherència amb la normativa d'estrangeria vigent en totes les autoritzacions.
- No serà obligatori acreditar el coneixement de català per a l'autorització inicial de residència i treball.
- La Generalitat proposa que es valori en la primera renovació del permís.
- L'aprenentatge de llengües oficials podria ser rellevant en els informes d'integració social per a pròrrogues.