Girona se situa com el tercer municipi català amb més start-ups, amb 37 empreses, les mateixes que Terrassa i només per darrere de Barcelona i Sant Cugat, segons el darrer estudi d'ACCIÓ sobre l'ecosistema emprenedor a Catalunya.
L'informe situa l'entorn gironí al voltant d'iniciatives com la Fundació Farinera Girona, el Girona Hub, l'associació Girona Next, la xarxa de business angels BAGI i el Parc de Recerca de la Universitat de Girona. Aquest mapa col·loca la ciutat entre els pols locals amb més pes en un ecosistema que continua creixent a tot Catalunya.
Catalunya assoleix les 2.403 start-ups
L'ecosistema català compta actualment amb 2.403 start-ups, un 5% més que l'any anterior. Durant el 2025 es van fundar 378 empreses d'aquest tipus, en van tancar unes 90, unes altres 30 van ser adquirides o van sortir a borsa i al voltant de 150 van deixar de figurar en la classificació per haver crescut.
D'aquest total, 429 són scale-ups. Es tracta de companyies que durant tres anys consecutius augmenten més d'un 20% la seva facturació anual o que han tancat almenys una ronda d'inversió superior a un milió d'euros.
L'estudi apunta a més que el nombre de start-ups a Catalunya ha crescut de forma ininterrompuda des del 2016 i que s'ha més que duplicat des de la primera mesura. El 44% s'ha creat en els últims cinc anys.
Jaume Baró, secretari d'Empresa i Competitivitat de la Generalitat, va assegurar durant la presentació de l'informe que "Comencem a tenir dades d'importància i pes dins de l'economia". En aquell mateix acte, juntament amb el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va afegir que les start-ups catalanes "ja no són tan start-ups, cada vegada engreixen més, i això té moltes conseqüències positives".
Més facturació, més ocupació i més pes econòmic
La facturació anual total de les start-ups catalanes assoleix els 2.947 milions d'euros, un 26% més que l'any anterior. Aquesta xifra equival al 0,9% del PIB de Catalunya.
També creix l'ocupació. Les empreses del sector superen els 30.000 treballadors, un 34% més en comparació amb l'exercici anterior.
El salt de mida també apareix en altres indicadors. El percentatge de start-ups que ingressen més de 500.000 euros a l'any ha passat del 32% el 2022 al 52% actual. En paral·lel, les companyies amb més de 10 empleats han pujat del 30% al 40%.
Gairebé el 60% de les start-ups té almenys un fundador amb experiència prèvia creant altres empreses d'aquest tipus. El 28% compta amb almenys un fundador internacional i gairebé el 60% té treballadors estrangers.
Salut, indústria 4.0 i spin-offs universitàries
El sector de la salut és el principal per nombre d'empreses, seguit per la tecnologia aplicada a viatges i oci, les finances, el comerç electrònic i les solucions per a empreses. El 30,8% de les start-ups es dedica al healthtech i als serveis empresarials.
La tecnologia publicitària i mitjans representa el 6,2% del total. El comerç en línia i les plataformes de venda suposen el 5,4%, mentre que les tecnologies educatives assoleixen el 5,1%.
Salut, viatges i finances concentren el 37,3% de la facturació total de l'ecosistema. Sobre el pes de l'àmbit sanitari, Baró va assenyalar que "aquest sector ens ajuda a amortir algunes variacions".
L'informe xifra en 374 les empreses deeptech. A més, identifica 308 start-ups com a spin-offs nascudes de la recerca universitària o de centres de recerca. Baró va presentar aquesta dada com un indicador per mesurar "com funciona el model d'innovació del país" i va reclamar que "entre tots hem de fer que aquest volum creixi".
El responsable d'Empresa i Competitivitat va destacar a més que Catalunya és la segona regió de la Unió Europea amb més spin-offs. Al seu parer, la comunitat disposa d'un ecosistema "molt viu", amb centres de recerca i supercomputació, clústers especialitzats, hubs digitals i empreses industrials.
La base tecnològica també guanya pes. El 57,5% de les start-ups treballa amb tecnologies vinculades a la indústria 4.0, com intel·ligència artificial, big data, sensors o computació al núvol. Gairebé el 90% inverteix en R+D i més de la meitat disposa d'alguna patent.
La inversió supera els 1.100 milions el 2025
Les start-ups catalanes van captar 1.131 milions d'euros el 2025, un 8% més que l'any anterior. La ronda mitjana es va situar en 5,6 milions d'euros.
En aquell exercici es van tancar 203 rondes d'inversió, el tercer millor registre de la sèrie històrica, només per darrere de 2021 i 2022. Entre 2021 i 2025, la inversió acumulada va assolir 6.106 milions d'euros, més del doble que en el període 2016 i 2020.
En l'augment de la inversió del 2025 van influir dues operacions de més de 100 milions d'euros. Sàmper va subratllar a més que la caiguda del nombre de rondes ha estat menor a Catalunya que en altres grans hubs europeus. Segons va detallar, el descens va ser del 25%, enfront del 39% de París, el 30% de Madrid i el 29% de Dublín.
Objectiu del Govern per a 2030
El 61% de les start-ups catalanes exporta productes i serveis. Els seus principals mercats són els Estats Units, França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit. Entre les empreses amb clients internacionals, el 15% exporta més del 90% de la seva facturació.
Catalunya ocupa la cinquena posició entre les regions europees més rellevants en emprenedoria, per darrere de París, Berlín, Estocolm i Amsterdam.
Sàmper va vincular l'evolució de l'ecosistema a l'objectiu del Govern d'assolir les 3.000 start-ups el 2030. El conseller va defensar que el creixement sostingut "evidencia un entorn cada vegada més favorable" i va sostenir que acosta aquesta meta "de manera sòlida i realista".