La província de Girona acumula 4.439 persones en llista d'espera per accedir a una residència i la demora mitjana ponderada se situa en 407 dies. Les dades consten en una resposta parlamentària publicada al febrer pel Departament de Drets Socials i Inclusió, a partir d'un càlcul realitzat entre l'1 de gener de 2020 i el 31 de novembre de 2025.
El mateix departament matisa que el temps mitjà desglossat per tipologia de plaça no és, per si sol, un indicador significatiu, ja que depèn de la rotació i de la disponibilitat real. També precisa que les places vinculades a prestacions econòmiques no tenen llista d'espera i que una mateixa persona pot estar inscrita en fins a tres llistes d'accés.
Gironès, Selva i Alt Empordà concentren la major pressió
El Gironès és la comarca gironina amb més persones pendents d'una plaça residencial, amb 895. La segueixen la Selva amb 852 i l"Alt Empordà amb 745. Entre les tres sumen més de la meitat de tota la demanda registrada a la demarcació.
- Gironès amb 895 persones
- La Selva amb 852
- L"Alt Empordà amb 745
- La Garrotxa amb 630
- El Baix Empordà amb 577
- El Ripollès amb 368
- El Pla de l"Estany amb 270
- La Cerdanya amb 102
Pel que fa als temps d'espera, l'Alt Empordà encapçala la llista a Girona amb 532 dies de demora mitjana. Per darrere apareixen el Baix Empordà amb 485, la Cerdanya amb 432, la Garrotxa amb 402, el Pla de l'Estany amb 379, el Gironès amb 373, la Selva amb 327 i el Ripollès amb 322.
L'Alt Empordà, entre les comarques amb més demora de Catalunya
A escala catalana, l'Alt Empordà se situa entre les sis comarques amb més temps d'espera per accedir a una residència. Només presenta una demora inferior a la del Garraf amb 614 dies, el Vallès Occidental amb 600, el Segrià amb 559, l'Alt Urgell amb 545 i Osona amb 539. També supera el Barcelonès amb 525 dies i el Baix Llobregat amb 511. El Baix Empordà, amb 485 dies, també figura entre les comarques amb més espera.
Girona és la segona província amb més temps d'espera per accedir a una residència, només per darrere de Barcelona. En aquest context, Oriol Turró, director de la Càtedra Envelliment i Salut de la Fundació Salut Empordà i la Universitat de Girona, ha advertit de la desigualtat territorial en l'accés.
"La disponibilitat de places residencials públiques és molt menor que en altres zones de Girona, cosa que genera desigualtats en l'atenció a les persones grans" - Oriol Turró, Càtedra Envelliment i Salut
Turró subratlla a més que a l"Alt Empordà la demora fins a la valoració de la dependència és tres vegades superior.
Diferències segons el tipus de plaça
El detall comarcal mostra diferències importants segons la modalitat de plaça. A l'Alt Empordà, les places col·laboradores acumulen 180 persones en espera i una demora de 701 dies. Les concertades registren 278 persones i 292 dies, mentre que les pròpies sumen 184 persones i 122 dies.
Al Gironès, les places pròpies concentren 605 persones en llista d'espera i 221 dies de demora. Les col·laboradores registren 327 persones i 300 dies, i les concertades 301 persones i 304 dies.
A la Garrotxa, les places col·laboradores presenten 334 dies d'espera i les concertades 197. Al Baix Empordà, les col·laboradores arriben a 392 dies i les concertades a 243. Al Pla de l'Estany, les places col·laboradores concentren 631 persones en llista d'espera i 363 dies de demora.
Debat polític sobre places, finançament i condicions laborals
Montserrat Berenguer, diputada del PP al Parlament, considera que hi ha un dèficit estructural de places residencials a Catalunya. Situa la manca en unes 16.000 places per acostar-se a la ràtio mínima de cinc places per cada cent persones majors de 65 anys i qualifica d'alarmants els temps mitjans d'accés en comarques com l"Alt Empordà.
La diputada reclama una dignificació del sector amb salaris més alts i millors condicions laborals per als professionals. També demana més recursos per a serveis temporals o de respir familiar i inspeccions més precises per garantir els estàndards de qualitat.
En una altra resposta parlamentària, el Departament assenyala que no disposa d'informació sobre les llistes d'espera del Servei d'atenció integral en l'àmbit rural. A més, en una contestació sobre el sistema de preus públics de les places residencials per a persones dependents, el Govern apunta que analitza les implicacions de les sentències del Tribunal Suprem de 2025.
El Departament estudia regular la participació dels usuaris mitjançant una taxa, almenys en determinats serveis de grau III, tot i que sosté que aquest eventual canvi jurídic no hauria d'alterar l'aportació econòmica dels usuaris. El Govern també assegura que l'IVA no es repercuteix a les famílies i que les tarifes abonades a les residències s'han actualitzat des del 2023, amb un increment acumulat superior al 17% fins al 2025.