Roberto Bustos Morales va passar una dècada en una hisenda de Viu de Llevata, a l'Alta Ribagorça, amb un nom que no era el seu i sense salari per les jornades que assegura que feia des de nen. Avui, des de la residència de Castejón de Sos, sosté que va ser entregat per la Casa Sant Josep de Tarragona a un matrimoni de ramaders sota una acollida temporal i que allà va viure "com un esclau".
La paradoxa del seu cas apareix en els propis papers que van emparar aquell lliurament. La legislació franquista permetia que un menor quedés en una família fins a la majoria d'edat sense contracte ni compensació econòmica, una fórmula presentada com a acollida i que, en el relat de Bustos, va acabar separant-lo per sempre dels seus tres germans i esborrant la seva identitat durant anys.
Roberto Bustos va descobrir en anar a la mili que no es deia Andrés Muñoz Alcolea
Bustos explica que va sortir de l'orfenat quan tenia deu o onze anys. "Em van venir a treure de l'orfenat quan tenia deu o onze anys. Al febrer vaig fer 73, així que facin el compte del temps que ha passat", relata des de la residència de Castejón de Sos, a la Ribagorça.
Durant aquell temps va viure a Viu de Llevata sota la identitat d'Andrés Muñoz Alcolea. El seu nom real era Roberto Bustos Morales, nascut a Madrid el 3 de febrer de 1953, fill de Felisa i de pare desconegut, una dada que va conèixer en tramitar la documentació quan va ser cridat a files per al servei militar.
Fins aleshores, assegura, havia estat apartat dels seus germans Josep, Manolo i Gregori. També sosté que el canvi de nom no coincidia ni amb els cognoms de la seva mare ni amb els de la família que el va acollir a la hisenda.
La Casa Sant Josep de Tarragona, fundada el 1912, estava dirigida en els anys 60 per mossèn Prefecte Cabré. Va ser aquest centre el que va lliurar el menor al matrimoni de ramaders de Viu de Llevata mitjançant la figura d'acolliment temporal o col·locació familiar prevista per la normativa de l'època.
L'acollida legal no incloïa contracte ni sou i Bustos relata jornades a la quadra fins a la matinada
Segons aquesta figura legal, el Tribunal Tutelar podia confiar un nen a una família fins a la seva majoria d'edat sense contracte ni compensació econòmica. Bustos afirma que a la pràctica allò va suposar treballar en l'explotació sense cobrar durant deu anys.
En el seu relat, les jornades començaven a les cinc del matí i podien allargar-se fins a les onze de la nit o la una de la matinada. Explica que dormia als estables quan paria un animal i que treballava de dilluns a diumenge amb unes 50 vaques, a les quals munyia, donava de menjar, netejava i treia a la muntanya.
"Uns pares adoptius no et posen a treballar des de les cinc del matí fins a les onze de la nit. A vegades era la una de la matinada i seguia al corral" - Roberto Bustos Morales
Bustos també descriu una vida separada de la resta de la casa. Diu que la família menjava al menjador mentre ell ho feia a la cuina, que de vegades no rebia el mateix menjar i que l'ocultaven quan arribaven amistats. Afegeix que al principi ni tan sols el van portar a l'escola.
La mare d'acollida va oferir una versió distinta quan va ser entrevistada a casa seva del Pont de Suert amb 86 anys. Va afirmar que el menor havia arribat per una "adopció temporal" gestionada per un capellà de Tarragona amic de la família i va negar que hagués estat tractat com a mà d'obra.
"El tractàvem com un fill i estava molt feliç a casa nostra fins que uns veïns del poble li van omplir el cap d'ocells i li van començar a dir que l'utilitzàvem com un esclau" - mare d'acollida entrevistada al Pont de Suert
La dona va sostenir a més que conservaven la documentació i que "ho vam fer tot legalment". En el seu relat, mossèn Prefecte Cabré li havia explicat que el pare del nen anava a buscar-lo, li pegava i se l'emportava per demanar almoina abans de tornar-lo a l'orfenat.
Després de saber quina era la seva identitat veritable, va iniciar una recerca de seixanta anys per localitzar José, Manolo i Gregorio. Aquest recorregut va començar després que el rebutgessin quan va intentar demanar informació a la porta de l'orfenat de Tarragona.