El Departament de Territori ha prorrogat sis anys els contractes de concessió del transport per carretera que havien de renovar-se el 2028. Aquesta decisió estratègica busca garantir la continuïtat del servei davant un context de demanda creixent i la necessitat urgent de modernitzar les flotes.
Es destinaran 4,8 milions d’euros específicament a les comarques de Tarragona per reforçar vint-i-dos serveis regulars. Aquesta injecció econòmica forma part d’un paquet global de 21,5 milions d’euros adreçat a cobrir les línies amb més pressió de viatgers a tot Catalunya.
La crisi ferroviària dispara l'ús de l'autobús
Manuel Nadal, secretari d'Infraestructures per a la Mobilitat, va justificar la mesura per la imperiosa necessitat de descarbonitzar el parc mòbil i absorbir l'excés de passatgers derivat dels problemes al tren. Les dades reflecteixen un canvi estructural en els hàbits de desplaçament de la ciutadania.
Les línies regulars del Camp de Tarragona van passar de registrar 593.486 usuaris el 2014 a assolir gairebé 3,5 milions el 2023. Aquest increment massiu evidencia una transformació profunda en la mobilitat interurbana de la regió.
"La gent valora el servei com a fiable, còmode i ràpid" - José Albert Vallcorba, gerent de Grup Plana
Grup Plana va superar els 8,5 milions de viatgers l'any passat, amb 2,5 milions a la línia de costa i sis milions en enllaços amb l'interior. La companyia ha hagut d'adaptar la seva operativa per respondre a pics de demanda imprevisibles.
Des de l'inici de les obres als Túnels del Garraf el 16 de març, prop de 1.150 usuaris diaris utilitzen l'autobús directe entre Tarragona i Barcelona. D'aquest total, 900 corresponen a serveis exprés i 250 a rutes que inclouen parada a l'aeroport.
Un creixement estructural més enllà de les obres
José María Chavarría, president de la Federació Empresarial Catalana de Transport de Viatgers (FECAV), matisa que l'augment de viatgers no respon exclusivament al caos ferroviari recent. El sector observa una tendència consolidada durant els últims cinc anys.
Chavarría atribueix aquest fenomen al fet que els joves ja no compren turismes, sumat a polítiques de bonificacions, zones de baixes emissions i una tendència europea favorable al transport públic. Aquests factors combinats han alterat l'equació tradicional de la mobilitat privada.
La xarxa interurbana de Catalunya va registrar 90 milions d'usuaris l'any passat, cosa que suposa un 15% més respecte al 2022. Les estimacions actuals preveuen un nou augment d'entre el 10 i el 15% per a aquest exercici.
La pròrroga contractual inclou una clàusula ambiental exigent. Tres de cada quatre vehicles hauran d'utilitzar combustibles nets abans de l'1 de gener de 2029.
Coll de coll i manca d'integració tecnològica
Malgrat la millora en l'oferta, persisteixen greus dèficits en la integració tarifària i tecnològica. El desplegament de la T-Mobilitat segueix sense concretar-se, malgrat que els primers calendaris apuntaven al 2024, cosa que manté bloquejada la renovació tecnològica per pagar amb targeta de crèdit de forma generalitzada.
L'ATM del Camp de Tarragona manca d'un portal únic que agrupi tots els serveis i línies regulars, dificultant la planificació de desplaçaments per als usuaris. Aquesta fragmentació informativa resta competitivitat al sistema enfront del vehicle privat.
Durant la interrupció del servei ferroviari entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders, els serveis reforçats van registrar una mitjana de 700 usuaris diaris. Després de finalitzar les obres, la demanda va baixar a uns 550 passatgers diaris abans de tornar a repuntar al doble de passatgers que amb l'anterior Pla d'Alternativa de Transport.
Les empreses des de Tarragona sol·liciten un carril VAO per a l'entrada de Gran Via a Barcelona. El seu objectiu és evitar que els problemes de trànsit repercuteixin en els temps de viatge i mantinguin la competitivitat de l'autobús enfront del tren.