Pere Balcells i Masgoret, conegut com el Nen de Prades, va ser un dels noms més destacats del carlisme al sud de Catalunya durant la tercera guerra carlina, un conflicte que va començar el 1872 i va acabar de forma definitiva el 1876 amb la derrota dels carlins i la consolidació del règim borbònic d'Alfonso XII.
Natural de Prades, on va néixer el 31 de març de 1855, Balcells també va ser conegut com el Pastor de Prades o el Tigre del Priorat. La seva figura va quedar lligada a la geografia del territori. Era fill d'un pastor i coneixia bé l'orografia de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà i el Priorat, un factor que va resultar clau en la seva activitat armada.
De voluntari carlí a cap d'una partida nombrosa
Amb 17 anys va deixar Prades i es va presentar com a voluntari en la partida carlina del tinent coronel Moore. Ja a la primavera de 1874, amb 19 anys, va organitzar el seu primer esquadró amb una vintena d'homes. Més endavant va arribar a comandar prop de 200.
Els comandaments carlins li van assignar el grau de tinent, tot i que es recull que mai no va voler ostentar insígnies ni graduació militar. El moviment en què combatia s'identificava amb el lema Déu, pàtria i rei.
Entre els episodis que van marcar la seva trajectòria apareixen l'emboscada dels Motllats, assenyalada com l'acció en què hauria derrotat i fet capitular un contingent molt superior, el Parany de Rocabruna, l'aniquilament de la partida de Petrol i la sorpresa de la Mussara.
La Torre del Petrol i la pressió liberal en el territori
La construcció de la Torre del Petrol es relaciona amb les reiterades derrotes liberals i amb la necessitat de dificultar les incursions del Nen de Prades. Es tracta d'una torre de vigilància situada a l'estret de la Riba, que encara avui segueix dempeus i es pot veure amb facilitat des de la C 14 entre la Riba i Picamoixons.
Aquest desplegament dona una idea de la pressió militar sobre una zona on Balcells es movia amb soltesa. El seu coneixement del terreny li va permetre mantenir activitat armada fins i tot quan el curs de la guerra ja començava a inclinar-se a favor del bàndol liberal i del nou marc polític obert després del pronunciament de Sagunto del 1874, encapçalat pel general Martínez Campos.
Rescats, replegament i l'avanç del final de la guerra
A finals de 1874, el nou regnat d'Alfons XII va provocar que molts combatents carlins fugissin cap a França o es rendissin aprofitant l'amnistia concedida pel Govern. Malgrat això, el Nen de Prades va continuar combatent durant el primer terç de 1875, amb accions en les quals va prendre ostatges i va exigir rescats.
L'abril de 1875, seguint ordres de l'alt comandament carlí, es va dirigir cap al Maestrat per reorganitzar el seu grup, descansar i rebre noves instruccions. L'historiador Robert Vallverdú el situa en un context de lluita també orientat a combatre els cacics.
"A veure qui recull més" - frase atribuïda al Nen de Prades
Aquesta expressió se li atribueix després de llançar una gorra plena de monedes, en un dels passatges conservats sobre el seu comportament al capdavant de la partida.
El setge de Xerta i la seva mort camí de Tortosa
El desenllaç va arribar a Xerta. L'exèrcit liberal, més nombrós i ben equipat, va assetjar la localitat. Quan el Nen de Prades i els seus homes van arribar al municipi van intentar defensar-se, però van acabar sent reduïts.
En un intent de fuga, Pere Balcells i dos dels seus companys van resultar ferits de gravetat. El Nen de Prades va morir poc abans d'arribar a l'hospital de Tortosa. Entre les files carlistes, però, es va estendre la versió que no havia mort per les ferides, sinó que havia estat afusellat.
La seva mort es va produir en la fase final d'una guerra que va quedar tancada el 1876 amb la derrota definitiva del carlisme. Tot i així, el moviment va mantenir ressò dècades després i va viure un altre dels seus moments de màxima tensió el 1976, en els coneguts fets de Montejurra, on hi va haver dues víctimes mortals.
La figura del Nen de Prades va quedar fixada entre la història militar i la memòria popular de les comarques de Tarragona, vinculada a una guerra de guerrilles en la qual el terreny, la mobilitat i el coneixement del país van tenir un pes decisiu fins als seus últims dies.