La Generalitat de Catalunya va rebre 3.604 denúncies per vulneració de drets lingüístics el 2025, una xifra que supera les 2.671 del 2023 i les 2.423 del 2024. L'augment es concentra sobretot en consum, sanitat, universitats i mobilitat, segons les dades facilitades pel conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, en una resposta parlamentària de Junts publicada al Butlletí Oficial del Parlament.
El repunt arriba mentre creixen els canals de queixa i les campanyes per donar-los a conèixer, però també mentre s'acumulen expedients i derivacions entre departaments. Només en consum, 946 denúncies de 2025 van passar a altres departaments de la Generalitat o a ajuntaments competents, i la resta es va incorporar a actuacions inspectores.
Consum va concentrar 2.581 denúncies i va obrir 277 procediments sancionadors
L'Agència Catalana de Consum, dependent del Departament d'Empresa i Treball, va registrar 2.581 denúncies el 2025. Són 707 més que el 2023 i 1.005 més que el 2024, quan n'havia comptabilitzat 1.874 i 1.576, respectivament.
A més de les denúncies d'enguany, l'àrea de consum va executar 1.144 actuacions inspectores procedents d'expedients d'anys anteriors. En 365 casos hi va haver esmena i en 277 va arrencar un procediment sancionador.
La distribució dels expedients mostra dues velocitats. Una part de les queixes acaba en inspecció, mentre una altra surt del circuit inicial i es remet a l'administració competent per a la seva tramitació.
Salut, universitats i Rodalies van sumar un altre focus de queixes
En sanitat, el Departament de Salut va rebre 360 queixes vinculades al català el 2025, per sobre de les 256 del 2023 i les 273 del 2024. És un dels dos àmbits amb més incidències, en línia amb el balanç que també gestiona Plataforma per la Llengua.
Per la seva banda, el Departament de Política Lingüística va tramitar 467 queixes el 2025 sobre el català i altres llengües. Aproximadament el 68% ja està resolt i el 31% segueix en tràmit.
En l'àmbit universitari, el Departament de Recerca i Universitats va rebre 118 queixes per discriminació lingüística durant el curs 2024-2025. La xifra queda per sota de les 141 del curs 2023-2024, però gairebé triplica les 41 del curs 2022-2023.
Recerca i Universitats relaciona l'augment respecte a fa dos cursos amb les campanyes institucionals per donar a conèixer les bústies de drets lingüístics a les universitats. Les incidències notificades apunten a canvis de llengua per part del professorat, falta d'assignatures en català i materials docents no disponibles en aquesta llengua.
També van pujar les queixes al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, que va rebre 106 el 2025, enfront de les 71 del 2023 i les 85 del 2024. La majoria es concentren a Rodalies i en l'àmbit de la mobilitat.
Aquí apareixen problemes molt concrets, com la falta d'ús del català o errors fonètics en la megafonia, fallades en la senyalització, l'idioma d'atenció al client i del personal de seguretat, i els textos de les màquines expenedores.
Plataforma per la Llengua va superar les 3.000 queixes en un any
Fora del circuit de la Generalitat, Plataforma per la Llengua va rebre més de 3.000 queixes per motius lingüístics el 2025. L'entitat situa la mitjana en més de vuit denúncies diàries i xifra l'increment en més del 650% respecte a fa una dècada.
L'organització vincula aquest creixement a una major conscienciació ciutadana, a una menor tolerància cap a la catalanofòbia i a la falta d'actuació institucional en matèria lingüística. Les seves dades, a més, coincideixen amb les del Govern en els dos sectors amb més denúncies, consum i sanitat.
En la resta de departaments de la Generalitat, els registres van quedar molt per sota d'aquests volums el 2025. Igualtat i Feminisme va rebre 23 queixes, Justícia i Qualitat Democràtica 15, Cultura quatre, Presidència tres i Drets Socials i Esports una cadascun, mentre que Economia, Educació, Acció Exterior i Agricultura, Ramaderia i Pesca no en van registrar cap.