La distribució de l'IAE de la refineria concentra el 94% del tribut a La Pobla de Mafumet sense distribució per superfície

El Suprem assigna 2,3 milions de l'IAE a La Pobla de Mafumet. Constantí i Perafort reben 131.000 euros. Constantí ja impulsa una reforma legal per repartir el tribut segons la superfície ocupada.

30 de maig de 2026 a les 11:12h
La distribució de l'IAE de la refineria concentra el 94% del tribut a La Pobla de Mafumet sense distribució per superfície
La distribució de l'IAE de la refineria concentra el 94% del tribut a La Pobla de Mafumet sense distribució per superfície

El Tribunal Suprem ha resolt el repartiment de l'Impost sobre Activitats Econòmiques de la refineria de Repsol i ha reconegut a La Pobla de Mafumet el dret a cobrar gairebé tot el tribut que genera el complex petroquímic. La sentència, dictada el 21 d'abril, tanca el litigi que mantenien aquest municipi, Constantí i Perafort.

La resolució deixa una diferència molt àmplia entre la superfície que ocupa la instal·lació en els tres termes municipals i el repartiment efectiu de l'ingrés. Encara que Constantí concentra un 16,5% del complex i Perafort un 3,3%, ambdós ajuntaments amb prou feines sumaran una mica més de 131.000 euros a l'any enfront dels més de 2,3 milions que ingressarà La Pobla de Mafumet.

El Suprem atribueix a La Pobla de Mafumet 2,3 milions del tribut

La recaptació anual global de l'impost ascendeix a 2,4 milions d'euros. D'aquesta quantitat, La Pobla de Mafumet ingressarà més de 2,3 milions a l'any, el 94,63% del total.

Constantí percebrà 109.411 euros anuals, el 4,47%, mentre que Perafort rebrà 21.951 euros, el 0,90%. El fall resol així el criteri que havia avalat prèviament el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Les instal·lacions de la multinacional s'estenen sobre un 80,1% del terme municipal de La Pobla de Mafumet, un 16,5% a Constantí i un 3,3% a Perafort. Aquesta distribució territorial havia sostingut fins ara la discussió sobre si el tribut havia de repartir-se en proporció a la superfície ocupada en cada municipi.

La sentència imposa una liquidació única del coeficient de situació

L'Alt Tribunal conclou que la Llei d'Hisendes Locals fixa un sistema de liquidació única per al coeficient de situació de l'impost. Això significa que aquest multiplicador només el pot cobrar l'ajuntament on es troba la major part de la instal·lació industrial.

En aquest cas, La Pobla de Mafumet va fixar un coeficient de situació de 3,7. A això se suma el coeficient de ponderació per volum de negoci, que incrementa la quota base un 35% i eleva la recaptació final per sobre dels dos milions d'euros.

La interpretació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havia anat en una altra direcció en admetre un repartiment proporcional per superfície i l'aplicació de coeficients municipals independents. El Suprem reverteix ara aquest criteri i deixa tancat el conflicte entre els tres ajuntaments.

Constantí demana canviar la llei després de perdre el litigi

Óscar Sánchez, alcalde de Constantí i dirigent del PSC al municipi, va expressar el seu rebuig a la resolució i va vincular la decisió a l'impacte que també suporta el seu terme municipal per l'activitat del complex.

"Tenim una part del complex i ens veiem influenciats per la seva activitat. La resolució és una mala notícia" - Óscar Sánchez, alcalde de Constantí

Després del fall, el ple de l'ajuntament de Constantí va aprovar una moció per reclamar al Ministeri d'Hisenda i Funció Pública una modificació legal. L'objectiu de la iniciativa passa per què el repartiment del tribut es faci de forma proporcional entre els municipis afectats per les instal·lacions petroquímiques.

La moció de Constantí planteja que el Ministeri d'Hisenda i Funció Pública canviï la norma perquè l'impost es distribueixi segons la part del complex que queda dins de cada terme municipal.

Sobre l'autor
Redacción
Veure biografia