El canvi climàtic ampliarà a Catalunya l'àrea on podran cultivar-se espècies mediterrànies com l'ametller, l'olivera o el taronger, però aquesta expansió arribarà acompanyada d'una major dependència del reg. L'informe Modelant els impactes del canvi climàtic en l'àrea potencial de cultiu i dèficit hídric en cinc cultius mediterranis, elaborat per experts per a la consultora Pigall, preveu canvis de calat en la producció agrària.
La paradoxa que descriu l'estudi és clara. Mentre les reserves embassades superen avui el 85% de capacitat, les necessitats hídriques dels cultius a Catalunya augmentaran un 16% entre 2031 i 2050, més del doble de l'estimació prèvia del 7%, i els nivells de neu ja estan en llindars de sequera després d'un hivern de rècord.
El ametller guanyarà un 19,4% de superfície viable i l'ordi dependrà del reg
El document sosté que l'augment de temperatures i la reducció de precipitacions no retallaran l'àrea potencial de cap dels cultius analitzats. Al contrari, obriran la porta a implantar-los en zones que fins ara eren massa fredes, sempre que puguin cobrir-se les demandes d'aigua.
"Tots els conreus tindran més àrea de cultiu potencial, però dependran més de la disponibilitat de reg" - Informe Modelant els impactes del canvi climàtic en l'àrea potencial de cultiu i dèficit hídric en cinc conreus mediterranis, consultora Pigall
En aquest escenari, el ametller augmentarà la seva superfície viable un 19,4%, l'olivera un 7,2% i el taronger un 12,2%. L'estudi situa projeccions de cultiu d'ametller en bona part de la Noguera i el Solsonès, d'olivera a l'Alt Urgell i els Pallars, i de taronger a les Garrigues.
L'adaptació no serà igual en tots els casos. Elametller requerirà varietats de floració tardana i també híbrids per a estacions més curtes, mentre que l'olivera seguirà sent viable com a secà al 41,8% del territori, encara que les zones on el reg serà obligatori creixeran un 15,4%.
En els conreus extensius, l'impacte serà més restrictiu. L'ordi podrà cultivar-se en tota la demarcació llevat de les zones més altes d'Aran, Pallars Sobirà i Alta Ribagorça, però no sobreviurà sense reg a la plana i el 45% de la terra que avui es dedica a aquest cereal necessitarà irrigació.
Encara més exigent serà el cultiu intensiu d'ordi, que requerirà reg en el 75% de la superfície viable. A la vegada, els sòls de secà perdran productivitat per a la alfals, amb caigudes també en zones que ja precisen aigua per l'escàs marge econòmic del cultiu.
La plana i el Pirineu afronten més calor i menys pluja entre 2031 i 2050
Les projeccions climàtiques que maneja l'informe apunten a un augment mitjà de 1,9 graus a l'estiu i 1,7 a la tardor al pla. Al Pirineu, l'alça serà de 1,9 graus a l'estiu, 1,8 a la tardor i 1,4 a l'hivern.
Si s'amplia la sèrie a mig segle, l'increment frega els 3 graus a l'estiu i es mou entre 1,8 i 2,1 graus a l'hivern. Aquest registre supera el llindar de 2 graus fixat per l'IPCC de l'ONU per al període 1850-2100.
També cauran les precipitacions. El descens previst va de l'1,1% a l'1,8% a l'hivern i del 8,4% a l'11,5% a la resta d'estacions, una evolució que estendrà el règim tèrmic subtropical i farà del mediterrani semiàrid el patró d'humitat més freqüent.
Aquest augment de temperatures ja té reflex en la salut pública a les comarques de Lleida. Entre 2021 i 2025 van morir 167 persones per calor, amb una mitjana de 33 defuncions a l'any i un rang d'entre 23 i 51, enfront de la mitjana anual de 25 registrada entre 2016 i 2020.
L'informe afegeix que els cereals de secà al pla veuran compromesa la seva viabilitat i que la implantació de farratges, fruiters, ametllers i oliveres a zones de mitja muntanya i del Pirineu xocarà amb la manca d'infraestructures de reg, malgrat que les reserves embassades superen actualment el 85% de capacitat.