La residència de l'ICASS de Reus va tancar el juliol de 2024 per falta de recursos després de mesos de protestes de famílies i treballadores, i amb vuit residents que van aguantar fins al final dins del centre. El trasllat posterior a altres equipaments, sobretot a la Mercè de Tarragona i al centre d'Horts de Miró de Reus, manté obert el conflicte pel model assistencial i pel futur de l'edifici del passeig Mata.
La major fractura apareix ara en el balanç humà del tancament. De les vuit persones que van romandre a la residència fins a l'últim dia, només dues segueixen amb vida després del trasllat, mentre la reobertura pactada amb la Generalitat de Catalunya no es preveu, com a mínim, fins al 2027.
Vuit residents van resistir fins al final i només dues segueixen amb vida
Tarso Ros, portaveu de l'Associació en defensa de la Residència, sosté que el centre va arribar al tancament sense mitjans bàsics per seguir funcionant. La falta de personal sanitari i de subministraments va precipitar una sortida que les famílies encara descriuen com a traumàtica.
"Ens van dir que només tenien 3.000 euros per aguantar quatre dies. No teníem menjar, ni assistents, ni infermeres, ni metge... ens van deixar al carrer de mala manera" - Tarso Ros, portaveu de l'Associació en defensa de la Residència
Després del tancament, la majoria d'usuaris van ser derivats a la residència de la Mercè de Tarragona i al centre d'Horts de Miró de Reus. Familiars i treballadores vinculen aquest canvi amb una pèrdua de benestar emocional i de qualitat assistencial respecte al funcionament que tenia el centre de l'ICASS.
Magda, familiar d'un dels residents, explica que el trasllat va trencar el vincle quotidià amb un entorn conegut. El seu testimoni situa l'impacte en l'adaptació personal de persones grans que feien anys que vivien a Reus.
"Aquí estava a la glòria, era la seva casa. A Tarragona no coneixia ningú. Es va anar deprimint" - Magda, familiar d'un resident
Teo, familiar d'un resident amb Parkinson, relata un deteriorament accelerat després del canvi de centre. En el seu cas, compara l'atenció que rebia a Reus amb la que va tenir després del trasllat.
"El canvi li va fer avançar molt ràpid. Aquí tenia fisioterapeutes, psicòloga, metge cada dia... allà no hi ha tot això", afirma Teo.
L'acord fixa prioritat de retorn i gestió pública directa a partir del 2027
El pacte assolit amb la Generalitat de Catalunya va incloure tres compromisos concrets per a la futura reobertura de l'equipament del passeig Mata. Els residents tindrien prioritat de retorn després de la reforma, el personal conservaria les seves condicions laborals i la gestió del centre tornaria a ser pública i directa.
Aquest horitzó, tanmateix, queda lluny per a les famílies, perquè la reobertura no està prevista abans del 2027. La distància entre el tancament del juliol del 2024 i aquesta data alimenta la pressió dels qui reclamen que el nou centre no derivi cap a fórmules privades o concertades.
Familiars i treballadores defensen el model original de gestió pública directa enfront del que veuen en altres centres. El seu argument és que la recerca de beneficis repercuteix en el servei, amb menys personal i una rotació constant que dificulta la continuïtat de les cures.
Les empleades van ser redistribuïdes en la seva majoria a Tarragona mitjançant un acord laboral que va evitar acomiadaments. Aun així, el trasllat no va compensar la pèrdua del projecte assistencial que desenvolupaven a Reus.
Carme Mesas, treballadora de la residència, manté que el vincle amb els usuaris anava més enllà d'una relació laboral. També assegura que la plantilla segueix disposada a tornar si el centre reobre en les condicions pactades.
"La nostra feina és un compromís ètic. No és només una feina" - Carme Mesas, treballadora
La mobilització de les famílies continua amb una exigència central per al futur equipament del passeig Mata. Volen que la nova residència sigui 100% pública i que recuperi el funcionament que tenia el centre abans del tancament.
Tarso Ros, portaveu de l'Associació en defensa de la Residència, resumeix l'espera amb una advertència lligada al calendari de l'obra i al desgast acumulat pels afectats. "Veiem que passen els dies i això segueix sent el rosari de l'aurora. Al final, acabarem tots sense veure la residència feta".