Vox ha situat el català de la Franja al centre de la negociació per formar govern a Aragó després de guanyar sis escons més a les últimes eleccions i assolir els 14. Entre les seves propostes figura suprimir l'Institut Aragonès del Català i eliminar l'ensenyament obligatori d'aquesta llengua a les escoles, una mesura que afectaria una zona on més del 90% de l'alumnat cursa dues hores setmanals.
La paradoxa és que el català a penes compta amb protecció efectiva a Aragó malgrat que la normativa vigent va permetre crear l'Acadèmia Aragonesa de la Llengua i el mateix Institut Aragonès del Català. L'idioma no és oficial i el seu reconeixement legal ja va patir un retrocés entre 2013 i 2016, quan va perdre la seva denominació i va quedar rebatejat sota les sigles LAPAO.
Més del 90% de l'alumnat cursa dues hores de català en un ensenyament voluntari
La reforma de la Llei 3/2013, impulsada pel PSOE i la Chunta Aragonesista, va atorgar al català una protecció genèrica com a riquesa cultural i va obrir la porta al seu ensenyament escolar. José Ramón Noguero, membre del Moviment Franjolí, recorda que l'opció actual passa per impartir dues hores setmanals i que alguns centres disposen de categoria bilingüe per donar alguna assignatura troncal en llengua pròpia.
"Existeix l'opció d'impartir dues hores setmanals de català i alguns centres tenen una categoria bilingüe que els permet impartir alguna altra assignatura troncal en llengua pròpia" - José Ramón Noguero, membre del Moviment Franjolí
A la zona, l'ensenyament del català manté un consens local ampli i el seu caràcter voluntari és majoritari. El Moviment Franjolí sosté que una retirada d'aquestes hores provocaria l'oposició d'alcaldes del PP de la Franja, precisament en un territori on aquesta oferta escolar té una implantació massiva.
El debat polític no parteix d'una situació de normalitat administrativa. Francesc Serés, escriptor, sosté que la protecció existeix només sobre el paper i que el seu abast és tan limitat que en la majoria de casos resulta impossible rebre atenció administrativa en català.
La Franja arrossega una desconnexió territorial que dificulta la resposta organitzada
Al risc polític s'hi sumen problemes demogràfics i de consum cultural. Serés vincula el retrocés de l'idioma a l'envelliment de la població, als canvis demogràfics i al pes dels continguts audiovisuals en castellà, tot i que recorda que l'arribada de TV3, el mapa del temps i les classes de català van marcar la consciència lingüística de la Franja.
També hi juga la pròpia configuració del territori. La Franja s'estén de forma allargada i estreta entre la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya, amb males connexions internes i ciutats de referència diferents, un factor que complica l'organització d'actes comuns i de l'activisme lingüístic.
"La Franja és un territori allargat i estret que té, en alguns trams, dos pobles d'amplada i diferents ciutats de referència" - Francesc Serés, escriptor
Noguero descriu una desconnexió històrica entre el nord i el sud i planteja una nova fase per al moviment. De moment, l'organització ha concentrat la seva activitat a les xarxes i ha posat en marxa El Pregó de la Franja per seguir l'actualitat i les iniciatives culturals de les quatre comarques, mentre prepara actes als pobles.
Les disputes sobre el nom i l'abast del català segueixen obertes en zones com la Llitera septentrional, que algunes entitats aragoneses consideren territori de transició entre l'aragonès i el català. Noguero interpreta aquesta discussió com un intent de negar que es parli el mateix a Tamarit que a Alfarràs per reforçar una identitat diferenciada.
Serés preveu una etapa política difícil i sosté que cap força aposta pel català a l'Aragó. En aquest context, va afegir que el desgast per als qui el defensen és molt alt pel nivell de menyspreu i incomprensió que, segons el seu parer, suporten de forma continuada.