L'apagada massiva que va deixar sense subministrament a l'Espanya peninsular i a Portugal el 28 d'abril de 2025 a les 12.33 hores, el primer zero elèctric registrat fins ara, va tenir l'origen en un problema de tensió amb caràcter multifactorial i no en un ciberatac. Aquesta és la conclusió coincident dels informes tècnics coneguts sobre el col·lapse del sistema.
Les investigacions revisades pel comitè liderat pel Ministerio para la Transición Ecológica, Red Eléctrica, Aelec, el panell europeu d'experts d'Entso e i la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia situen el focus en la sobretensió i en la manca d'eficàcia del control de tensió. La via del ciberatac va quedar descartada i arxivada.
Coincidència en la fallada de tensió
Les diverses anàlisis convergeixen en una idea central. El succés va respondre a un problema de tensió i a una cadena de factors que va acabar desequilibrant el sistema. La producció renovable, per si sola, va quedar al marge de la causa, d'acord amb la informació tècnica difosa.
Per al comitè encapçalat per Transició Ecològica, aquell 28 d'abril van faltar capacitats de control de tensió, bé perquè no es van programar amb prou, una tasca atribuïda a Red Eléctrica, bé perquè les instal·lacions cridades a prestar-les no van aportar de manera adequada allò exigit per la normativa, una responsabilitat que afecta les empreses, o per una combinació d'ambdues circumstàncies.
Red Eléctrica, per la seva banda, va sostenir en el seu informe que l'apagada s'hauria pogut evitar si les centrals obligades a aportar capacitat de control de tensió no haguessin incomplert. Les companyies energètiques van replicar que l'operador no va activar els recursos disponibles per frenar les fluctuacions que, sostenen, s'haurien detectat abans del col·lapse, i van afegir que la capacitat ordenada era insuficient i estava mal repartida.
Els experts europeus apunten a la manca de control eficaç
El panell europe d'Entso e va identificar com a fenomen clau la manca d'eficàcia del control de tensió. La seva conclusió apunta que uns marges més grans de potència reactiva podrien haver evitat el col·lapse del sistema. En la mateixa línia, la CNMC va situar l'origen de l'incident en un escenari multifactorial després d'una sèrie temporal de successos que va acabar trencant l'equilibri de la xarxa.
La CNMC també va detectar indicis d'infraccions de la normativa sectorial mantingudes durant períodes prolongats, fets que, tot i que no explicarien per si sols l'apagada, sí que han de ser investigats formalment. A partir d'aquesta valoració, l'organisme ha obert mig centenar d'expedients sancionadors.
- Red Eléctrica, per una possible infracció molt greu
- Centrales Nucleares Almaraz Trillo, per una possible infracció molt greu
- Iberdrola, Endesa, Naturgy, Engie, TotalEnergies i Repsol, per possibles infraccions greus
Advertiments previs i encreuament de responsabilitats
L'informe d'Aelec va sostenir que l'escenari de fortes fluctuacions de tensió i sobretensions no era nou. De fet, va situar incidències els dies 16, 22 i 24 d'abril, tot just uns dies abans del zero elèctric. Al Senat, el conseller delegat d'Endesa, José Bogas, va parlar d'un primer incident significatiu a començaments de 2025.
"Després d'això, la companyia va enviar una carta a Red Eléctrica demanant una convocatòria del Grupo de Análisis de Incidentes i la resposta va ser que no ho considerava necessari" - José Bogas, Endesa
En aquesta mateixa comissió, el PP va aprovar amb la seva majoria un informe que descriu l'apagada com el desenllaç d'una fragilitat estructural coneguda d'antuvi. La senadora de Geroa Bai, Uxue Barkos, va defensar que no es pot parlar d'un episodi impredictible perquè, a parer seu, hi havia senyals d'alarma, entre elles el creixement exponencial d'episodis de sobretensió en els últims anys.
El Govern manté que no hi va haver alertes prèvies de tall
La vicepresidenta tercera, Sara Aagesen, ha reiterat que es va tractar d'un incident inèdit i inesperat. L'Executiu manté que no tenia alertes que pogués produir-se una interrupció del subministrament, malgrat el debat obert sobre els avisos previs i sobre la gestió dels recursos de control de tensió.
Al Congrés, el president executiu de Naturgy, Francisco Reynés, va resumir l'impacte d'aquella jornada amb una frase breu.
"Va ser un llarg dia i una llarga nit" - Francisco Reynés, Naturgy
Reynés va destacar a més el paper dels cicles combinats i de les centrals hidroelèctriques per aixecar el sistema elèctric després del zero peninsular. Amb les causes generals ja acotades al voltant de la sobretensió i de la fallada en el control de tensió, la investigació continua ara centrada a depurar responsabilitats tècniques i reguladores per un episodi sense precedents recents a la xarxa elèctrica peninsular.