El col·lectiu Treballadors pel Lloguer Turístic ha demanat a Salou la derogació del Decret Llei 3/2023 o, almenys, una pròrroga que permeti recol·locar els treballadors afectats per la reducció de pisos turístics prevista fins al 2028. El seu president, Guillem Laporta, sosté que la norma posa en risc més de 200.000 llocs de feina directes i indirectes a Catalunya i adverteix d'un impacte especialment intens a la Costa Daurada.
L'entitat va celebrar la setmana passada a Salou la seva presentació a escala provincial. El moviment es va constituir fa sis mesos per defensar professionals, proveïdors i autogestors vinculats al lloguer de curta estada i compta amb uns 2.000 inscrits.
"El Decret Llei 3/2023 provocarà el tancament d'un gran volum de pisos turístics i posa en risc més de 200.000 llocs de feina directes i indirectes al territori; serà l'ERO més gran de Catalunya i sense que ni tan sols el sector vagi malament" - Guillem Laporta, president de Treballadors pel Lloguer Turístic
Salou, un dels punts amb més impacte
Salou és el segon municipi de Catalunya amb més pisos turístics, amb 7.163 habitatges registrats, segons les dades de la Generalitat corresponents a març de 2026. Laporta va assegurar que al municipi desapareixeran més de 20.000 places d'habitatges turístics i que això amenaça uns 10.000 llocs de feina.
En concret, el president del col·lectiu va xifrar en uns 3.500 els pisos que caldria eliminar a Salou si s'aplica el nou marc. També va estendre aquest càlcul al conjunt de la província de Tarragona, on va assenyalar que hi ha actualment unes 23.000 llicències i que la majoria també haurien de suprimir-se.
"Els empleats som l'anella més feble de la cadena" - Guillem Laporta, president de Treballadors pel Lloguer Turístic
Laporta va remarcar que l'efecte no es limitaria a propietaris o gestors. Afectaria llocs de treball de neteja, manteniment o check-in i check-out, a més d'empreses proveïdores de serveis per a aquest tipus d'allotjaments, com les dedicades a detectors de sorolls, aplicacions de reserva, estudis d'interiorisme o bugaderies.
Sobre aquest últim sector, va alertar que hi ha petites empreses la facturació de les quals depèn de forma gairebé total de l'activitat turística de curta estada. En alguns casos, va dir, entre el 80 i el 90% dels seus ingressos procedeixen d'aquest mercat.
El desplegament del decret arriba fins a 2028
El Decret Llei 3/2023 fixa data de caducitat a les llicències d'habitatges turístics i atribueix als ajuntaments la responsabilitat de decidir quines i quantes concedeixen en funció de la seva planificació urbanística. La norma estableix a més un màxim de 10 llicències d'habitatge turístic per cada 100 habitants.
El desplegament complet de la regulació culminarà el 2028. Laporta va advertir que, si no s'introdueix cap canvi, aquest horitzó pot traduir-se en acomiadaments massius. El col·lectiu reclama que el decret es tramiti com a projecte de llei per poder incorporar esmenes que permetin mantenir els llocs de treball.
Suport de l'alcalde de Salou a una regulació diferenciada
En la presentació del col·lectiu va participar també l'alcalde de Salou, Pere Granados, que va reiterar el seu rebuig a una aplicació homogènia del decret a tot el territori. L'edil va defensar que cada municipi pugui regular aquesta activitat en funció de la seva realitat concreta.
"No es pot equiparar Barcelona i Salou perquè la problemàtica de l'accés a l'habitatge és diferent" - Pere Granados, alcalde de Salou
Granados va apel·lar al principi d'autonomia municipal perquè cada ajuntament decideixi com ordenar els habitatges turístics. Aquest plantejament coincideix amb la principal exigència del col·lectiu, que reclama marge per corregir l'impacte laboral abans que la limitació de llicències arribi a la seva fase definitiva el 2028.