Marta Lacambra exerceix el seu lideratge des del despatx de La Pedrera a Barcelona. Nascuda a Tànger el 1957, dirigeix la Fundació Catalunya La Pedrera amb una visió clara sobre el paper del patrimoni.
Hem convertit el patrimoni de Gaudí en una eina de retorn social, afirma la directiva en explicar l'essència de l'entitat constituïda com a organització privada el 2013.
El motor econòmic de l'edifici modernista
La fundació és hereva de l'antiga obra social de Caixa Catalunya i reinverteix els ingressos dels seus espais en projectes socials i culturals. La gestió turística resulta vital per sostenir aquesta estructura sense ànim de lucre.
"Seria molt poc intel·ligent no cuidar la gallina dels ous d'or" - Marta Lacambra, directora de la Fundació Catalunya La Pedrera
Aproximadament un milió de persones visiten La Pedrera cada any, encara que l'aforament màxim se situa prop del milió dos-cents mil visitants anuals. El perfil del turista és aclaparadorament estranger.
El 90% dels visitants de l'edifici són internacionals. Aquesta realitat obliga a disposar d'audioguies en catorze idiomes per atendre un públic tan divers.
Tensions urbanes i regulació administrativa
Barcelona supera els 26 milions de visitants anuals, una xifra que genera debats intensos sobre la convivència i l'ús de l'espai públic. La pressió turística afecta directament la vida als barris.
Lacambra deslinda la responsabilitat de la gestió patrimonial de la planificació urbana general. Considera que les decisions macroscòpiques corresponen als poders públics.
"Les polítiques de turisme, la regulació o la planificació corresponen a les administracions" - Marta Lacambra, directora de la Fundació Catalunya La Pedrera
La seva aspiració futura és que el model s'entengui en la seva totalitat. La fundació busca complementar les missions públiques en àmbits crítics com l'educació o la salut.
Impacte territorial més enllà de Barcelona
Els equipaments gestionats inclouen Món Sant Benet i diversos espais naturals com el Congost de Mont-rebei. L'acció social s'estén per tot el territori català mitjançant iniciatives concretes.
L'Escola Oms i de Prat a Manresa representa un dels projectes educatius desenvolupats per l'entitat. També participen en recerca alimentària a través de la Fundació Alícia.
El programa d'Alzheimer té com a objectiu arribar als 5.000 participants segons el pla estratègic actual. A més, la iniciativa d'inserció laboral MANS forma part dels seus projectes socials.
S'està treballant en la transformació de Plans d'Ona en un eco-lodge per dinamitzar el Pirineu. Aquesta expansió busca equilibrar la concentració de recursos a la capital.
Lacambra suggereix com a desig estructural que el valor es distribueixi millor pel territori. Esmenta que la Sagrada Família també destina part dels seus ingressos a fins socials similars.
La relació amb el públic local es fa més forta mitjançant una programació expositiva d'alt nivell. L'última exposició Les Nabis reuneix obres difícils de contemplar en altres sales barcelonines.
La institució col·labora en xarxa amb el Liceu i el Palau de la Música. Aquestes aliances reforcen el teixit cultural enfront de les tensions que el turisme massiu provoca a la ciutat comtal.