L'apagada va deixar una situació especialment complicada a la Residència Adesma Sant Antoni de Pàdua, on la manca de subministrament va obligar a reorganitzar a contrarellotge l'atenció diària als usuaris i va evidenciar l'absència de recursos d'emergència per respondre a una incidència d'aquest tipus.
Rosa Horta, vinculada al centre, relata que una de les principals preocupacions durant aquelles hores va ser la impossibilitat de garantir tasques bàsiques si la incidència s'allargava. "La por més gran que tenia era que l'apagada durés fins l'endemà perquè no podíem preparar àpats", explica.
Problemes de comunicació i mobilitat al centre
La caiguda del subministrament no només va afectar el funcionament ordinari de la residència. També va complicar la coordinació interna en un moment de màxima necessitat. Horta resumeix així aquella sensació de bloqueig. "Va ser molt incòmode no poder comunicar-nos i organitzar-nos".
Un dels punts més delicats va ser la mobilitat de les persones amb més dependència. Sense ascensors, el personal va haver de recórrer a mitjans manuals per cobrir desplaçaments dins de l'edifici. "En no funcionar els ascensors, vam haver de pujar per les escales a persones en cadires de rodes", recorda.
Suport de l'entorn durant les hores més difícils
Enmig de les dificultats, la residència va trobar suport fora dels seus propis recursos. Horta destaca la resposta de treballadors, veïns i comerciants de l'entorn, que van col·laborar per sostenir l'activitat bàsica del centre mentre va durar la incidència.
"Amb gent fora de torn venint a ajudar, i veïns i comerciants de la zona ens van fiar menjar i aigua i van posar a la nostra disposició vehicles per comprar" - Rosa Horta, Residència Adesma Sant Antoni de Pàdua
Aquesta xarxa de suport va permetre alleujar part de la pressió en un moment en què la residència tenia compromesos serveis essencials i necessitava solucions immediates per atendre els residents.
Sense canvis després de l'incident
Malgrat el que ha passat, Horta admet que el centre continua sense disposar d'eines específiques per respondre a una nova apagada d'aquestes característiques. "Ara no tenim cap dispositiu d'emergència per a aquests casos, no hem après", lamenta.
El seu testimoni posa el focus en la fragilitat amb què alguns equipaments assistencials afronten incidències prolongades, especialment quan afecten subministraments bàsics i a persones amb mobilitat reduïda o necessitats d'atenció continuada.