Viure sol ja és la forma de llar més freqüent a Lleida. La província suma 51.323 llars unipersonals, segons l'INE, una xifra que duplica els 27.519 del 2001 i triplica els 15.825 del 1991.
La dada conviu amb una paradoxa. Encara que les llars d'una sola persona ja són majoria relativa, el seu nombre real seria encara més gran si uns 5.600 ancians no haguessin passat a residències geriàtriques i si 9.720 adults no compartissin pis per falta de recursos per viure pel seu compte.
Les llars d'una sola persona superarien els 60.000 sense el fre de la falta de recursos
Amb aquests dos factors corregits, Lleida superaria els 60.000 llars unipersonals sobre un total de 180.792 habitatges. Joan Ganau, professor de geografia de la UdL, situa aquest canvi dins d'una transformació social i demogràfica més àmplia.
"Aquesta tendència s'emmarca en altres de tipus social i demogràfic" - Joan Ganau, professor de geografia, UdL
La mida mitjana de les llars també s'ha reduït de forma continuada. Lleida ha passat de 3,14 membres per habitatge el 1991 a 2,95 el 2001 i a 2,5 en l'actualitat, una baixada que acompanya l'augment de persones que viuen soles o que retarden la sortida del domicili familiar.
Ganau precisa que les llars unipersonals les formen sobretot persones joves, o no tant, que viuen soles, i també viudes, que representen vuit de cada nou persones amb aquest estat civil. Alhora, dos terços dels menors de 34 anys continuen vivint amb els seus pares.
Aquesta doble realitat apareix també en les llars petites i el lloguer, on conviuen l'augment d'habitatges amb una sola persona i les dificultats d'accés a una residència independent.
Les parelles sense fills i les famílies amb un sol adult ja van superar les llars tradicionals
La transformació no afecta només els qui viuen sols. Les dades de l'Idescat del 2021 recullen més de 25.000 llars monomarentals i monoparentals a Lleida, i tres quartes parts tenen una dona com a referent.
Fa cinc anys, a més, les llars formades per parelles sense fills i les d'un sol adult amb nens ja havien superat en nombre els gairebé 54.000 llars tradicionals. La baixa natalitat reforça aquest desplaçament, amb una taxa d'1,05 fills per dona a Lleida.
En paral·lel, l'evolució de les relacions de parella també influeix en el mapa domèstic. Cada any se celebren 1.464 casaments, enfront de 41 separacions i 647 divorcis, una xifra equivalent a la meitat dels matrimonis.
Ganau també identifica compartir pis per necessitat en llars sense nucli, on conviuen diverses persones perquè no poden afrontar soles el cost d'un lloguer.
El professor de geografia de la UdL afegeix que les llars unipersonals creixen a Lleida a un ritme de més de 1.200 a l'any.